Seguint el seu somni de convertir-se en xef, Remy s’ha acabat ficant a les cuines de les pastisseries de Mataró. Després de saltar a la fama amb el film Ratatouille, aquest simpàtic ratolí s’ha proposat protagonitzar les mones de Pasqua d’enguany i ja ocupa molts aparadors de la ciutat. De fet, l’èxit de taquilla de la pel·lícula ja feia intuir aquesta tendència, com explica Antònia Muñoz, de pastisseria Sacher: “La pel·lícula de Disney deu haver agradat molt als nens perquè ens demanen sobretot aquests personatges, ja sigui en xocolata o en ninots". Els barrufets –que celebren el seu cinquantè aniversari- i la Kitty –que genera grans quantitats de merchandising- estan també entre les preferències dels menuts.
De mones de xocolata n’hi ha de totes mides i preus. En la majoria d’establiments, es poden trobar a partir dels 30 o els 40 euros i superar els 200 segons la seva elaboració i grandària. “Les de xocolata s’encarreguen amb antelació perquè necessiten temps, sobretot si es vol alguna cosa especial segons les afeccions i preferències del fillol”, apunta Rosa Maria Uñó, de pastisseria Uñó. El padrí, però, va perdent protagonisme en aquesta festa, com explica Xoni Asensio de la pastisseria El Pilar: “Normalment venen els padrins a comprar la mona al fillol però sembla que es perd una mica la tradició i en molts casos ho fan els pares”. Pel que fa als clàssics pastissos, els preus oscil·len entre els 35 i els 40 euros el quilo, i es preparen en el mateix dia tot i que també és recomanable encarregar-los.
L’art de la xocolata
El primer pas que fan els pastissers per fer les mones és mirar quins personatges estan de moda aquell any. “Busquem els dibuixos per internet, en còmics o contes i els ampliem i simplifiquem perquè es puguin treballar amb xocolata”, explica Narcís Escolano, d’El Pilar. En principi no hi ha cap tipus de dret d’autor en aquest procés de plasmació de personatges ja que, segons explica Rosa Maria Uñó, “les mones són un producte puntual i aquests drets ja s’inclouen en els ninots autoritzats que les acompanyen”. D’aquests dibuixos es fan unes plantilles de treball, com comenta Eduard Pons, de Sacher: “Fem patrons en paper de cadascuna de les peces de la figura i els fem servir per donar forma a la xocolata”. Un cop tallades les peces s’han d’ajuntar utilitzant xocolata fosa. “És un procés molt costós i elaborat, perquè la xocolata s’ha de temperar, té el seu punt de treball”, diu Escolano. Tot plegat un mes i mig de feina per fer unes figures que acaben desapareixent ben ràpid quan arriben a taula el Dilluns de Pasqua.
Una de les mones de la Pastisseria Maica