Una veïna de Mataró s'enriquia duent a terme empadronaments de forma fraudulenta de persones estrangeres. La Policia Local i la Policia Nacional han descobert i l'han sancionada amb 5.000 euros per vulnerar els drets dels afectats.
Segons ha explicat la Policia Local de Mataró, la dona ha estat identificada en una investigació duta conjuntament amb la Policia Nacional, que té les competències en l'àmbit d'estrangeria. La dona, veïna de la capital del Maresme, va arribar a realitzar 49 empadronaments fraudulents des de l'any 2019.
L'acusada s'aprofitava econòmicament de la necessitat que tenen les persones estrangeres en situació irregular d'inscriure's en un domicili malgrat no viure-hi. L'empadronament és un pas imprescindible per poder beneficiar-se dels serveis més bàsics, com ara l'atenció sanitària, l'educació o els recursos que ofereix Benestar Social.
La dona va realitzar gairebé 50 empadronaments d'aquest tipus en els darrers tres anys, utilitzant diferents adreces on havia residit com a llocs de residència ficticis de les persones d'origen estranger que acudien a ella com a via per solucionar el seu problema legal.
La complexitat de la normativa del padró
El padró municipal té una situació legal complexa. Es tracta del registre que associa cada persona al lloc on viu, i segons la llei és un document obligatori. Tothom ha d’estar empadronat i ho ha d’estar allà on resideix, i permet a les persones, independentment de la seva condició, tenir accés als serveis públics del poble on resideixen.
Empadronar-se és obligatori per llei i necessari per accedir als serveis bàsics
La normativa permet que la persona que sol·licita empadronar-se, si no presenta cap document de propietat, lloguer o permís del propietari o habitant legal, pugui igualment fer-ho si l'ajuntament constata amb visites al domicili que efectivament viu en lloc que consta en la seva sol·licitud. Així es fa des de l'Ajuntament de Mataró, segons va afirmar el regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez, després que el col·lectiu Dignitat Migrant reclamés més flexibilitat per facilitar el padró a tots els sol·licitants. L’Ajuntament va assegurar llavors que la llei no ho permet, malgrat que el Ple Municipal va aprovar el 2018 una declaració institucional que instava l’Ajuntament a empadronar tothom que ho sol·licités.
L'Ajuntament de Premià de Mar va intentar exigir títol de propietat o de lloguer per empadronar-se en un domicili. Però un jutjat va anul·lar l'enduriment de la normativa considerant que era "discriminatòria i injusta" perquè vulnera drets fonamentals a col·lectius com ara estrangers no legalitzats, persones en exclusió social, amb problemes residencials, pobres o refugiats.