Jordi Albert Ros és un jove mataroní de 28 anys que actualment viu a Dublín (Irlanda). Va marxar el mes de juny de l'any passat i allà treballa a l'empresa Hewlett-Packard donant suport tècnic a empreses que utilitzen tecnologia HP, sigui en anglès, italià o castellà. En Jordi no és la primera vegada que viu a l'estranger però confessa que sempre fa respecte anar a un altre país. La seva adaptació al seu nou país d'acollida ha estat molt bona però reconeix que "en estar fora de casa es valora molt més el que tenim a la nostra terra".
Per què et vas decidir a marxar?
Vaig arribar a Dublín amb la voluntat d’aprendre anglès, treballar una temporada a l’estranger i viure una experiència divertida i formativa a Irlanda. Un mes abans havia comprat el vol, reservat dues setmanes d’allotjament en un hostal i contactat amb un equip de waterpolo per entrenar amb ells i integrar-me a la cultura local.
Com és el teu dia a dia a Dublín?
Un dia normal implica despertar-se ben d’hora per començar a treballar a les 8h. Surto de la feina, ja dinat, a les 16:30h i després vaig a entrenar a waterpolo o quedo amb els amics. També intento dedicar una hora al dia a estudiar anglès. Els caps de setmana sempre són dinàmics amb molts plans diferents per triar. Menció especial a l’assaig dels dissabtes amb els Castellers d’Irlanda!
Com definiries l'experiència al nou país?
Estic molt content d’haver vingut. És com una aventura d’aprenentatge molt divertida. A Dublín hi ha gran quantitat de gent de diferents parts del món que venen aquí a treballar i a aprendre anglès. Aquesta gent té la família lluny i, en conseqüència, tenen més temps lliure i ganes d’organitzar activitats. Això converteix Dublín en una ciutat molt activa on un es pot adaptar ràpidament.
Què és el que més t'ha sorprès?
L'hospitalitat i cordialitat del poble irlandès, són molt amables i sempre fan l’esforç per entendre’t i ajudar-te. Ben diferent és entendre’ls tu a ells amb l’accent tancat tan característic i tan difícil de desxifrar, sobretot després d’un parell de Guinness on esdevé tota una odissea comunicar-se. També m’ha sorprès molt l'estima generalitzada que tothom té de Barcelona.
Diferències principals respecte a la teva vida a Mataró?
El contrast més destacable és el clima. Sobretot la pluja et condiciona considerablement els plans a Dublín. Quan vaig arribar a l'estiu era un luxe no passar calor i fins i tot vaig poder anar algun dia a la platja o a nedar al mar. Des de mitjans de setembre plou molt més sovint i es fa fosc ben d’hora. Estem tots esperant la primavera per tornar a organitzar activitats a l’exterior.
Alguna anècdota?
Recordo el primer entrenament de pretemporada. Vaig voler nedar en primera posició al carril i, en girar, vaig acabar xocant amb els que venien darrere. Sort que vaig descobrir que anaven per l’esquerra amb un incident de natació i no pas amb un accident de cotxe!
Què trobes a faltar?
A part de la mama i els nebots, vaig trobar molt a faltar Les Santes. Trobo a faltar anar a veure el Barça al Camp Nou, les escapades al Pallars, la cuina catalana i moltes altres petites o grans coses que t’omplen de nostàlgia al recordar-les.
Malgrat que fas vida allà, estàs connectat a l'actualitat de Mataró i voltants?
Amb les tecnologies actuals, mitjançant ordinador o mòbil, és molt fàcil estar connectat i informat de l’actualitat de Mataró, del procés català i de tot en general. Últimament segueixo molt il•lusionat i emocionat els esdeveniments del Parlament.
Quins són els teus plans de futur? Penses tornar a Mataró?
A curt termini em quedaré a Dublín uns mesos més. De cara al setembre d’enguany, i gràcies a l’associació Nexes, aniré a la localitat italiana de Pesaro a participar en un voluntariat a Creu Roja. Més endavant ja es veurà, però m’encantaria tornar a Mataró i treballar al costat dels meus. Viatjar és molt bonic però com a casa, enlloc.
-