Si ens aturem en qualsevol moment de la història del passat (o del present) i ens fixem en qualsevol procés de transformació d'una ciutat, veurem que tots aquests canvis tenen, d'una manera o una altra, un mateix origen: l'educació, una de les palanques de l'evolució més importants i sense la qual ens seria difícil avançar socialment, personalment, econòmicament... L'educació és, sens dubte, l'eix vertebrador de la transformació.
És evident que l’aposta per l'educació, per la cultura, pels coneixements, per les habilitats socials i interpersonals són fonamentals per fer-nos créixer com a persones i com a societat. Sense base cultural és difícil créixer individualment. Sense base cultural és difícil poder nodrir-nos l'ànima. Deixeu-me il·lustrar-ho només amb un exemple. Si visitem el museu Reina Sofía segur que podrem gaudir de la magnificència del Guernica, de Pablo Picasso, però en podrem fruir molt més si som capaços d'entendre el moment històric que representa, els bombardejos que va viure la ciutat basca per part de l'aviació alemanya i italiana durant la guerra civil espanyol, o podrem copsar la simbologia o iconografia del llenç.
L'educació ens fa créixer individualment. I, per descomptat, ens fa créixer col·lectivament. Cap canvi important i significatiu a nivell global s'ha produït sense un debat intel·lectual al darrere.
A la nostra ciutat se'ns presenta un canvi que pot ser important a nivell educatiu. L'Institut Miquel Biada té la possibilitat d'integrar-se a la Generalitat de Catalunya. Aquesta integració és una oportunitat, entre d'altres, per continuar apostant, impulsant i augmentant la Formació Professional (FP) a la nostra ciutat. Perquè l’FP té un excel·lent prestigi a nivell europeu, perquè aquests estudis postobligatoris més especialitzats permeten la continuïtat de la formació en funció de les motivacions de l'alumnat i perquè permet tenir un accés més directe a un món laboral on la taxa d’atur juvenil és d'un 45% a Catalunya (cal matisar, emperò, que el 60% dels titulats, segons les estadístiques, troba feina abans dels nou mesos).
És per tots aquests motius que les persones que ens dediquem a l’ensenyament tenim una responsabilitat afegida, un compromís amb cadascun dels nostres alumnes... La nostra tasca comporta una gran responsabilitat... Beneïda tasca, això sí, una de les millors feines del món: la d'acompanyar, la de mostrar, la d'ensenyar, la de generar dubtes, la de donar eines...
Aquesta oportunitat és la que ens ofereix la Formació Professional i a tots ens agradaria fer-la créixer i que Mataró es convertís en un referent en aquest tipus d'ensenyament. Estic convençut que el Sr. Miquel Biada i Bunyol no es perdonaria perdre aquest tren...