-

Toni Rodon

El bressol de la cultura catalana

L'imponent portalada de Santa Maria de Ripoll saluda al visitant cap a un espai ple d'història i de tranquil·litat benedictina.

Probablement un primer cop d'ull provocarà decepció o, fins i tot, indiferència. No és un monument de dimensions extraordinàries, de materials estrambòtics o que capti l'atenció pel visitant per la seva exuberància. Just al contrari. És senzill, de línies esveltes i amb un simbolisme que impregna cada un dels volums. Aquí rau la seva autèntica bellesa.

La portalada de Santa Maria de Ripoll fascinarà als visitants en el moment que aquests comprenguin la construcció, interpretin la fe i la devoció que guarda cada una de les pedres. La porta està enguany resguardada per una mampara de vidre necessària per no malmetre la pedra del monestir, però que elimina el primer impacte de l'espectador. No obstant, aquesta petita meravella conté múltiples petits tresors. La Bíblia en pedra, reproduïda al llarg dels arcs, es troba dividida en set registres horitzontals que conflueixen en el punt superior, on el Pantocràtor saluda omnipotent als que accedeixen al monestir.

No és només un dels exponents del romànic català més importants, és també la porta del bressol de la cultura catalana. Santa Maria de Ripoll, fundada per Guifré el Pilós l'any 879 va ser un important centre de cultura, sobretot de la mà de l'Abat Oliba (1008-1046). Ja des de la llunyania una senyera dalt l'imponent campanar fa gala de la seva presència. Entrar-hi significa entendre un “altra” manera de mesurar el temps, de deixar-se emportar per l'scriptorium dels benedictins, o de gaudir de la calma del claustre, un dels més bonics de Catalunya. Amb tot, viatjar fins al Monestir de Ripoll és buscar un espai impregnat de culte i de reminiscències d'un temps en què els símbols eren més importants que la paraula. En què la paraula “nació” ni tan sols apareixia entre els mots més emprats. Ripoll és, però, una entrada a una època considerada pels historiadors fosca des del punt de vista humà, necessària des del punt de vista nacional i encantadora des de l'òptica artística. Triïn i busquin.

Etiquetes: