El passat 23 de juny el Regne Unit decidia en referèndum la seva permanència o adéu a la Unió Europea. Després d’unes enquestes cada vegada més ajustades, els resultats van confirmar que els vots a favor del Brexit s’imposaven als contraris. Mitjans d’arreu al món es feien ressò de la notícia i els països europeus es preguntaven què suposaria aquesta sortida dels britànics. Precisament el Regne Unit és un dels països de destí per a un gran nombre de catalans que marxen en busca de feina, per continuar els estudis o millorar el seu anglès. Alguns dels mataronins que actualment viuen al país expliquen com han viscut l’ambient del procés i opinen sobre com creuen que afectarà aquesta sortida del Regne Unit, tant a ells com a la resta de la Unió Europea.
Sandra Iriarte. Viu a Cambridge i treballa a l’àrea d’atenció i suport al client a l’empresa Bango
“Fins fa dues setmanes només havia escoltat el tema del Brexit per la tele. A la feina no se’n parlava massa i, per tant, jo donava per suposat que la gent votaria deixar les coses com estaven. Però la cosa va canviar. La gent va començar a posar cartells a les cases informant del que votarien, a la feina se’n va començar a parlar, es feien evidents les preocupacions i jo vaig veure clarament que acabaria guanyant el Brexit. A més, els anglesos amb qui havia parlat tenien clar que sortir era millor que quedar-se. Personalment jo ho he viscut d’una forma molt natural. Crec que n’hem d’aprendre molt dels anglesos i deixar al poble decidir sobre el seu futur. Crec que ens han donat una lliçó de democràcia, malgrat que el resultat agradi més o menys”.
"Porto molt de temps vivint aquí i crec que el problema el tindrà més aviat la gent que vulgui venir a partir d’ara"
“En general, però, no està gens clar com ens afectarà això. Penso que el següent pas serà repetir el referèndum per la independència d’Escòcia i començar les negociacions de les polítiques amb la UE, i això portarà temps. Molts companys que també són de fora pateixen perquè no ha quedat clar què implica el Brexit si ja hi vius al Regne Unit però, personalment, no crec que m’afecti massa. Porto molt de temps vivint aquí i crec que el problema el tindrà més aviat la gent que vulgui venir a partir d’ara. El que és segur és que les cues per demanar la residència permanent i la nacionalitat anglesa es faran més llargues ara.”
Jordi Estapé. Viu a Londres i és estudiant de producció de cinema digital a la Universitat de Ravensbourne
“La veritat és que jo no m’ho esperava, ja que el meu entorn és jove i integrador i no és l’Anglaterra real. Jo ho vivia sense preocupació però, un cop vaig veure el resultat, sí que vaig sentir decepció. Diuen que ha guanyat el “sí” per una campanya de la por de l’extrema dreta, normalment amb arguments i calúmnies sobre economia i immigració que van espantar la població anglesa. Durant la pre-votació hi va haver una interessant campanya política molt intensa, bastant respectuosa malgrat les mentides, on la gent de els mateixos partits discrepava sobre el mateix tema. Després de la votació, es va viure com una mena de daltabaix polític i un altre cop va tornar la por i les especulacions sobre les conseqüències reals del resultat”.
“Londres va votar quedar-se a la UE perquè és una ciutat moderna i oberta al món i tancar-se en banda no els hi sembla un benefici"
“Londres va votar quedar-se a la UE perquè és una ciutat moderna i oberta al món i tancar-se en banda no els hi sembla un benefici. Els joves van votar majoritàriament quedar-se i, per tant, el meu entorn va rebre els resultats amb ràbia, decepció i molts companys van expressar fins i tot vergonya de viure en el seu país. Era aquella sensació de què el teu espai és diferent però ha d’assumir els resultats d’una majoria que no et representa. Personalment, tinc el permís de treball a Regne Unit i la universitat ens ha explicat que no hi haurà cap efecte negatiu sobre els estudiants europeus i que, fins i tot, el govern establirà privilegis pels futurs estudiants que vinguin en els pròxims anys. En el fons, el que el referèndum vol dir és que a partir d’ara ells posaran les condicions sobre la relació amb Europa, i no pas Europa els hi imposarà a ells. Trencar totes les relacions no els surt a compte com a societat moderna.”
Dani Fernàndez. Viu a Cambridge i treballa com a enginyer de telecomunicacions
“M’ho esperava. No amb absoluta certesa però per Internet era molt evident que la majoria dels comentaris escrits per la gent eren a favor del Brexit. Els motius del “sí” van ser la immigració descontrolada i la dictadura de la UE, on càrrecs no electes decideixen les lleis que tots els països han de complir, i ho porten tot en el més absolut secret com autèntics mafiosos, sense haver de rendir comptes davant dels ciutadans.”
"Personalment no em crec les previsions de cap dels suposats experts que vaticinen que l’econòmica britànica s’enfonsarà"
“A nivell personal no crec que m’afecti. Tot i que ara no se sap què passarà exactament des del punt de vista de la immigració, el període mínim per llei per abandonar la UE és de 2 anys. En aquest període transitori tot romandrà exactament igual. Un cop sortissin de la UE, crec que poden passar tres coses: que el Regne Unit es mantingui dins de l’Àrea Econòmica Europea (un tractat amb el qual gairebé no hi ha hauria cap canvi a la situació dels residents al país), que el Regne Unit negociés tractats de lliure moviment de persones bilateralment entre països de la UE individualment (Espanya actualment té més de 800.000 immigrants britànics i estaria al damunt de les prioritats, sense que els ciutadans es veiessin afectats) o que el Regne Unit apliqués les lleis d’immigració nacionals a tots els ciutadans de la UE (els que portin vivint més de 5 anys, com seria el meu cas, no es veurien impactats significativament i els que portin menys és probable que necessitessin treure’s visats per continuar al país). Per últim, a nivell econòmic, crec que és molt difícil de dir i no crec que es pugui predir. Personalment no em crec les previsions de cap dels suposats experts que vaticinen que l’econòmica britànica s’enfonsarà. El temps dirà.”
Cristian Zarco. Viu a Manchester i treballa com a cambrer i cuiner en un restaurant
“Realment no m’ho esperava. Estic acostumat als referèndums per a la independència i tenia la sensació de què la gent, a l’hora de la veritat, opta per quedar-se com està. Però no ha estat així. Ha guanyat el “sí” pel mateix motiu que guanya el PP a Espanya. En llocs on l’intercanvi cultural es produeixi molt escassament, com poden ser els pobles, és més fàcil influir amb propaganda nacionalista. Aquí l’ambient es notava sobretot a través de les xarxes socials i a la feina, on la gent parlava tot el dia del tema. Durant la pre-votació no vaig sentir res però, després del resultat, crec que el tema del racisme s’ha tret d’un calaix amb pols i se li ha tornat a donar protagonisme. Et fa sentir més immigrant.”
"Ha guanyat el “sí” pel mateix motiu que guanya el PP a Espanya"
“Entre els espanyols del meu entorn no hi ha por, ja que realment les mesures s’aplicarien d’aquí a dos anys. Entre els anglesos, molts diuen que no estan d’acord amb el resultat i segurament en el futur votin per quedar-se. Fins i tot, ja s’han fet recollida de signatures. A mi personalment això no m’ha afectat, però sí que he pogut veure que hi ha hagut alguns casos de racisme a causa d’això. Segons les notícies, ha pujat un 50%. Però he de dir que són casos puntuals que també poden passar en altres llocs del món. Aquí en general no sents que la gent miri a ningú de manera diferent i el tracte que jo he rebut sempre ha estat excel·lent. Espero que continuï així.”
Gemma Sancho. Viu a Londres i treballa com a mestra de primaria especialista de Música a una escola Montessori a Canary Wharf
"El tema s'ha viscut amb molta ansietat des d'aquí, i no només els que som europeus, sinó tots els britànics que no volien que UK marxés. De fet, els dies previs al referèndum no se'n parlava, almenys en els ambients que jo em moc. Si hagués sigut Catalunya no hauríem parlat de res mes! El perquè? Doncs perquè ningú esperava aquest resultat. Divendres va ser un dia molt i molt trist. Els meus amics britànics es posaven les mans al cap, s'abraçaven, ploraven... El primer que ens va passar pel cap a nosaltres va ser: es hora de començar a pensar en tornar a casa. Després quan ja vam començar a pair la notícia vam veure que no hi ha res decidit encara i que portarà temps saber quines son les conseqüències reals de tot això".
"Després del referèndum la societat britànica m'ha decebut totalment"
"Jo només puc parlar de com s'ha viscut a Londres, un dels llocs on clarament es va votar el "Remain" i que difereix molt de com es deu haver viscut a altres punts del país. La frase que mes m'han repetit els meus coneguts:" I feel ashamed! Please, Don't leave" (Estic avergonyit. No marxeu siusplau!). No vull entrar en opinions personals, però després del referèndum la societat britànica m'ha decebut totalment. Pel be de tothom, esperem que sàpiguen gestionar-ho el millor possible".