El CE Mataró ha perdut el camí de l'èxit. Després de la consecució de la Copa RFEF, i de quedar-se a un gol d'aconseguir l'ascens a 2a B, l'equip es troba immers en una profunda crisi de resultats i joc que l'ha dut fins a la dissetena posició de lliga, només per sobre dels tres equips que ocupen plaça de descens.
La temporada va començar amb un cop molt dur: Creixell anunciava que deixava la banqueta per motius de salut i se n'anava a la secrateria tècnica del Sant Andreu. El seu substitut, Marc Serrano, un home que havia treballat amb Creixell l'últim tram de lliga, no ho va tenir gens fàcil. Eliminat de la Copa Catalunya per la «Grama» a les primeres de canvi, l'equip va sumar només set dels primers quinze punts de la lliga. Tot i això, tres victòries en una setmana davant la Rapitenca, el Santboià i el Prat van portar l'equip a la zona de play-off. Després d'això, però, la directiva destituïa Serrano. El tècnic no comptava amb el suport dels pesos pesants de l'equip, i sí, en canvi, amb els nous fitxatges, als quals va donar moltes oportunitats, i amb altres jugadors. La decisió, arriscada i polèmica, queda en l'oblit per l'arribada de Josep Maria Gonzalvo, un tècnic que agrada a directiva i jugadors, però ell, amb tanta experiència a la 2a B, és incapaç de guanyar un sol partit en vuit jornades. La davallada de l'equip és tal que queda en setzena posició a deu punts del play-off. Part del públic mataroní, després d'un any gloriós, demana a crits la dimissió del president Paco Gonzalo per la seva decisió, mentre el camp es buida partit rere partit. La destitució de Gonzalvo com a tècnic del Mataró deixa palès el fracàs de la directiva, que porta com a substitut Manel Moya. La sort no està de la seva part. Primer partit i primera derrota, ara davant el Gavà. L'equip s'enfonsa fins al límit que separa la Tercera Divisió de la Primera Catalana, i tot sense cap símptoma de millora.
