El 2009 ha estat un any totalment de contrastos per un equip com el CH Mataró. Però les llums han estat més altes que les ombres. L’equip coneixia el 25 de març la notícia que no cobrarien més els sous estipulats per contracte. La crisi econòmica havia afectat a l’entitat, i el president Josep Maria Spa no volia sota cap concepte que la pilota dels deutes s’anés fent gran com havia passat al CE Mataró. El deute era manejable però no es podia estirar més el braç que la màniga. L’equip va decidir continuar jugant per acabar la feina feta i per el suport dels aficionats. La resposta esportiva va ser esplèndida: es va guanyar els tres partits que restaven de lliga davant Blanes, Lleida i Sitges, però el descens no es va poder evitar. Tocava preparar la final a Quatre de la Copa CERS, competició en la que havien estat superiors.
I allà va arribar l’extàsis final. L’equip va viure els millors moments de la història de l’entitat en la final disputada a Lloret. El rival a semifinals era l’Oliveirense, un equip portuguès de nivell. Hat-trick de Ferran Formatjé, el tercer en gol d’or, que donava el pas a la gran final davant els amfitrions. El partit va ser intens, ple d’emoció i amb una afició nombrosa entregada als seus jugadors. En la pròrroga, Ferran Formatjé agafava una contra amb empat a u i perforava la porteria del Lloret. Justícia poètica per un equip que no cobrava, que havia descendit tot i lluitar fins el final i per uns jugadors i un entrenador, Ivan Sanz, que portaven el club al cor.
No va ser l’única alegria europea. El 2009 suposava el retorn del CN Mataró Quadis a la Copa LEN i l’estrena, històrica, del conjunt femení després de completar una gran temporada a Divisió d’Honor i acabar en quarta posició. L’any s’ha tancat amb el masculí eliminat a vuitens davant el Brescia, amb l’equip de tennis taula també eliminat a segona ronda de la Copa ETTU i amb la història del femení de waterpolo ben viva: dues fases superades i a quarts de final.
Primer títol europeu per a la ciutat