El trasllat de Can Fàbregas ha donat un pas que sembla ja definitiu amb l’aprovació definitiva del projecte ahir dimecres per part del Consell del Patrimoni. L’ens va aplaçar la votació ara fa dos mesos a l’expectativa que finalitzessin els treballs arqueeològics al subsòl de l’antiga farinera. Aquests han conclòs, i tal i com ja es va avançar, les restes trobades no tenen cap valor especial, ja que en cap cas són anteriors a la construcció de la fàbrica, i tots ells fan referència als diferents usos industrials de la mateixa. Per això, ahir va procedir a l’aprovació (per onze vots a favor i cinc en contra) que, tot i no ser vinculant, sí és preceptiva, i dóna llum verda a l’Ajuntament per fer l’aprovació definitiva del trasllat i alhora licitar les complicades obres que requereix l’operació. Si tot va tal i com està previst, a finals de maig o principis de juny es començarà a desmuntar la nau del carrer Biada.
El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, i l’arqueòleg municipal Joaquim Garcia, han presentat aquest dijous en roda de premsa l’estudi històric i arqueològic de Can Fàbregas i de Caralt. Un document de centenars de pàgines que recull tots els treballs realitzats i les conclusions que aquests han aportat. L’estudi detalla les diverses fases que va atravessar la fàbrica (farinera, tints i paperera) des de la seva creació, l’any 1879. El projecte, que ha tingut un cost de 19.960 euros, ha anat a càrrec de l’empresa Atics i ha requerit tant d’excavacions com d’investigació documental en diversos arxius històrics. Treballs que han donat un “resultat excel·lent per al coneixement de la història de la nau”, ha dit Garcia. S’ha excavat el subsòl de tota la nau i s’ha intervingut als espais que rodegen els dos edicles i la xemeneia. Una de les troballes més interessants ha estat les restes d’un edifici lateral a la nau, on hi havia una antiga sala de calderes i una carbonera en bon estat de conservació. Les restes estructurals trobades al subsòl, en canvi, presenten un estat de conservació deficient, a causa dels múltiples canvis d’usos que ha patit l’edifici. En qualsevol cas, la conclusió és clara: “Les troballes no han d’impedir que el trasllat segueixi endavant”, ha apuntat Bassas, que ha justificat l’estudi arqueològic per la voluntat de fer el trasllat “amb totes les correccions”. Cap de les restes que han aparegut són, en principi, dignes de ser conservades, i documentant-les es considera que la feina ja està feta.
Bassas ha previst que en el proper Consell de PUMSA, que tindrà lloc a mitjan mes de maig, es pugui aprovar la licitació, mentre que l’aprovació final del projecte es farà mitjançant un decret d’alcaldia. El regidor ha apuntat que tota la documentació recollida s’enviarà a la Generalitat, tal i com es va fer amb el projecte de trasllat proposat per Josep M. Puig Boltà. També ha assegurat que hi haurà força empreses candidates a la licitació del projecte de trasllat, partint del nombre de firmes que es van presentar al concurs per a la reforma de Can Cruzate. “Hi ha força empreses especialitzades en tractar temes patrimonials”, ha assegurat.
La Via Augusta
Els arqueòlegs no ho tenen del tot clar, i tampoc es poden recolzar en proves, però intueixen que el traçat de la Via Augusta, la calçada romana més important de la Península Ibèrica, resseguia l’actual Camí del Mig i passava més o menys a prop d’on es troba Can Fàbregas. Per tant, no descarten que en futures obres a l’entorn de la fàbrica, necessàries per construir El Corte Inglés, acabi apareixent alguna resta. “Tot i així, no ho considerem una zona prioritària d’excavació”, ha dit García. L’arqueòleg municipal ha recordat que a prop d’allà, a l’edifici de Telefónica del Camí del Mig, hi va aparèixer fa temps un mausoleu romà, actualment exposat al Museu de Mataró.
-