L'arribada del Corte Inglés a Mataró sembla, des de fa molts mesos, una cursa d'obstacles. L'empresa reitera que vol venir i que la inversió feta fins ara en la compra dels terrenys així ho demostra. Però als serrells jurídics encara pendents de tancar s'hi suma un altre impediment: l'impost sobre grans superfícies comercals que aplica la Generalitat. El Corte Inglés apunta que és "discriminatori i injust", perquè altres operadors comercials en queden exempts, i que en el cas d'obrir un nou centre a Mataró, l'obligaria a pagar més d'un milió d'euros a l'any. "Això ens fa repensar la viabilitat del negoci, i més en un moment com l'actual", asseguren fonts de l'operador comercial. L'alcalde, Joan Mora, constata que els serrells jurídics ja no han de ser cap impediment, però reconeix que les reivindicacions de l'operador comercial en matèria d'impostos sí que estan justificades.
El Confidencial va avançar la setmana passada que El Corte Inglés frenava la seva arribada a Mataró a causa d'aquest impost. Fa temps, però, que l'empresa s'hi ha posicionat en contra. La firma reincideix ara en aquesta queixa, amb l'objectiu que la Generalitat cedeixi amb alguna mena d'exempció o moratòria. "O, com a mínim, que apliquin l'impost a tothom per igual", apunten les fonts del Corte Inglés. Critiquen que els suposa un greuge competitiu respecte a altres empreses del sector. L'impost afecta a establiments comercials individuals amb més de 2500m2, i això fa que n'acabin quedant exempts centres comercials que de llarg superen aquesta xifra però que parcel·len la seva activitat en locals comercials més petits i independents,
L'impost es va aprovar l'any 2000 al Parlament, però no va ser fins a 11 anys més tard que el Tribunal Constitucional va resoldre, a favor del govern català, el recurs presentat per l'Estat espanyol. Fins llavors, les empreses que recorrien judicialment el cobrament de l'impost podien evitar-lo. Però això s'ha acabat. L'objectiu del tribut és gravar els grans operadors per atenuar la seva posició dominant en el sector del 'retail' (venda al detall) i destinar els diners recaptats a la modernització del comerç urbà. La patronal de les grans superfícies, ANGED, s'hi està en contra, en considerar-lo "perjudicial" en un moment de recessió econòmica, i "discriminatori". Els mateixos arguments que apunta ara el Corte Inglés. Des de la recuperació d'aquest tribut, El Corte Inglés no ha obert cap altre centre a Catalunya. El darrer va ser a Tarragona, l'any 2010. El de Mataró havia de ser el següent de la llista.
Joan Mora dóna la raó al Corte Inglés. "No es tracta pas de treure'ls un impost, sinó que aquest sigui just per a tothom", afirma l'alcalde, que ha "traslladat a la Conselleria d'Economia" la situació que es viu a Mataró. Mora apunta que la Generalitat treballa en la reforma integral d'aquest impost perquè sigui igualitari, i perquè aquells establiments comercials que s'instal·lin en trames urbanes ja consolidades, com seria el cas del Corte Inglés, també puguin beneficiar-se de bonificacions.
Serrells jurídics
Hi ha altres factors que ho endarrereixen. Les tribulacions urbanístiques i judicials que han afectat el projecte vinculat a l'arribada del centre comercial encara no estan tancades. I això segueix preocupant al Corte Inglés. "Els serrells jurídics pendents potser no són molt importants, però encara estan oberts", apunten. El principal escull, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va quedar enrere l'any passat. Però encara hi ha pendents els recursos de particulars del sector de Can Fàbregas, que reclamen una reducció en les càrregues urbanístiques que hauran d'assumir; i el de la Unió de Pagesos, que posen en qüestió que les peces de la fàbrica de Can Fàbregas s’hagin dipositat en sòl no urbanitzable. L'alcalde assegura que aquests serrells estan en vies de solució i "ja no han de ser un impediment" i per tant, "el Corte Inglés ja té via lliure per començar les obres". L'operador, però, vol assegurar el tret amb un panorama net d'obstacles.
-