La nova presidenta del TecnoCampus ha hagut de sortejar un camí complicat fins completar el seu nomenament. La primera crisi política del govern sociovergent a Mataró va arribar precisament per aquest càrrec, arran de la dimissió de Miquel Rey com a regidor i la voluntat de CiU de mantenir-lo, tanmateix, al capdavant del parc tecnològic. El PSC s’hi va negar, i Guillén, substituta de Rey com a regidora de Promoció Econòmica, va ser el nom alternatiu de consens. Sense experiència política prèvia, Guillén es troba amb un TecnoCampus que ha celebrat el seu 5è aniversari a ple rendiment i exhibint bones xifres en l’àmbit universitari i empresarial. Per això manté una voluntat “continuista” del projecte liderat anteriorment per Rey, malgrat les crítiques a aquest model expressades pel soci de govern.
El seu nomenament va ser com una carrera d’obstacles
Sí que va trigar una mica. A CiU partíem de la base que el model TecnoCampus havia donat bons resultats, fruit d’una feina col·lectiva liderada per Miquel Rey. Per això enteníem que ell podia seguir liderant aquest procés. Finalment no va ser així i jo, en agafar la regidoria que ell deixava, podia ser el seu relleu natural a la presidència. No hi ha més història ni transfons, tot va ser natural.
Per tant pensa mantenir una línia molt similar
L’únic que canvia és la peça que hi ha al capdavant. El TecnoCampus funciona, ho podeu veure, i així hem de continuar.
Quins són els actius més importants d’aquests cinc anys de vida del TecnoCampus?
Per una banda la universitat. Hem passat de 1.400 a 3.000 alumnes i seguim creixent en graus. Per l’altra el parc empresarial que avui tenim ple, amb 120 empreses i 25 més a la incubadora. Ens arriben noves empreses, com la multinacional alemanya Multivac que aposta per seguir creixent i invertint amb nosaltres. Podem estar orgullosos de la capacitat de creixement econòmic i de generació d’ocupació que tenim.
Per aquest creixement necessitem nous espais. On?
Comencem a quedar-nos petits. L’actuació immediata és la construcció d’aularis nous que iniciem aquesta setmana a l’edifici d’El Rengle i que acolliran l’Escola de Salut, així com empreses d’aquest sector. L’objectiu és potenciar l’àmbit TecnoCampus Salut, on s’inscriu el conveni que hem signat recentment amb el Consorci Sanitari del Maresme perquè els nostres alumnes puguin fer pràctiques i recerca a l’Hospital i també hi puguin trobar feina amb una borsa de treball específica.
El “districte TecnoCampus” és un projecte ambiciós però molt borrós encara.
De moment està sobre paper, és un dibuix molt maco, però encara estem plantejant com ha de ser, cap a on ha de tirar i què ha d’incloure. Ho farem en aquest mandat. Aspectes com la Salut, l’esport, la ciutat universitària i la connexió amb Mataró hi han de ser.
I d’on traurem els diners? El TecnoCampus ha de tornar el deute contret i les arques municipals no estan per alegries
A l’igual que el projecte, el pressupost està en fase d’estudi. Però aquí hem de tenir en compte la inversió privada, si volem créixer no tot ha de ser en base a recursos públics.
El PSC ha criticat que s’han posat tots els ous a la cistella universitària, i que el TecnoCampus d’avui no és el que es va plantejar.
Tot això és més soroll que una altra cosa. El TecnoCampus va néixer per aportar innovació i coneixement a la ciutat, perquè el territori retrobés un àmbit econòmic que el permetés mirar el futur, a través de la universitat, l’empresa, el foment de l’emprenedoria i la generació de llocs de treball. Això és el que volíem ara i el que seguim volent ara, el projecte és el mateix.
Però no és cert que el TecnoCampus avui és, per davant de tot, una universitat?
Havíem de començar per algun lloc i vam decidir anar a l’origen de la cadena de valor, la part universitària, que a més és la que ens genera el 75% dels ingressos de la Fundació, cosa que ens permet seguir creixent. Però a més tenim un parc empresarial ple, no ens hem oblidat de l’empresa, la innovació i la creació de coneixement.
Aquestes empreses també han criticat manca de connexió amb el món universitari.
És cert que aquí ens hem endarrerit, però ara tenim un equip dedicat exclusivament a aquesta qüestió, amb una intranet que connecta les empreses que tenim al Parc amb els nostres estudiants amb ofertes de treball i de pràctiques. En el curs passat hi van participar uns 400 alumnes.
No temeu que aquests estudiants vinguin a Mataró, es graduïn i marxin a treballar a un altre lloc?
Pot arribar a passar però treballem precisament perquè no passi. Per això signem convenis com el del Consorci Sanitari o fomentem les pràctiques a empreses del Parc, o impulsem postgraus i màsters amb estudis més adaptats a les necessitats de la ciutat.
Quines línies noves impulsareu vinculades precisament a l’economia de Mataró
Treballem especialment l’àmbit marítim, i comencem a establir relacions amb altres universitats en aquest tema.
Un altre repte és el de la internacionalització. De Fort Lauderdale no n’hem tornat a sentir a parlar
Hi ha una empresa del Parc que és a Florida fent l’intercanvi, aquesta és la part positiva de l’acord. TecnoCamups té 95 convenis universitaris amb 37 països diferents, i també està creixent el nombre d’estudiants Erasmus. Comptem amb programes internacionals fora de la Unió Europea, a Taiwan, Canadà, Chile, Argentina...
Si el tràfic d’alumnes creix, necessitem ja una residència universitària?
El projecte de Districte TecnoCampus ho preveu, és una qüestió a valorar quan anem més enllà del dibuix i posem les bases del pla estratègic.
La presidenta del TCM Dolors Guillén