Idrissa Djiba és consultor del Centre d’Informació a Treballadors Estrangers de CCOO, el CITE del Maresme. Des d’aquest òrgan ofereixen assessorament en qüestions laborals, legals i d’estrangeria, a tot el territori. Dijba és molt conegut a casa nostra per la seva tasca de consultor, pel paper al Centre i perquè després de més de tres dècades sent un dels referents de la comunitat senegalesa és una de les persones que més coneix el dia a dia de les persones que migren a la nostra comarca en busca d’oportunitats i feina. Una veu més que autoritzada per analitzar el creixement de la població nouvinguda.
En quin moment estem ara del moviment migratori?
La pandèmia ha frenat una mica la mobilitat però la immigració ha anat incrementant-se els darrers anys en un procés continu. Espanya és un dels països que pemet la regularització dels irregulars després de 3 anys d’empadronament i només en el cas que no s’hagin comès delictes ni infraccions greus. Això converteix el país en un dels flexibles dins l’espai Schengen i òbviament segueix havent-hi demanda laboral i feina per a nouvinguts.
Quin seria el retrat tipus de l’immigrant que arriba?
Els immigrants arriben a Espanya com a turistes. Amb visat. Entra el triple de població immigrant per aeroport que no pas per patera, per molt que després des dels mitjans s’amplifiqui aquesta imatge. L’immigrant que arriba és jove a la recerca de feina o és un familiar directe de residents al país que busca regularitzar-se per la via de l’arrelament familiar. A nivell nacional, a tot Espanya la immigració més nombrosa és la d’origen marroquí tot i que hi ha com a grans excepcions les grans capitals com Barcelona o Madrid, on la immigració llatinoamericana encara és superior. En el cas del Maresme i especialment Mataró queda clar aquest domini del Marroc.
L’actual fenomen migratori és de motivació econòmica?
Està clar. En aquest país l’economia és l’explicació de la immigració que arriba. La gent hi ve buscant oportunitats de millora, la gent ve a treballar. També hi ha la immigració que fuig de conflictes per motius humanitaris o bosses d’immigració política com la provinent de països com Veneçuela. Però la gran majoria ve a treballar. Cal tenir present que la legislació d’estrangeria fa que hagin de passar 3 anys fins a regularitzar la situació d’una persona, de manera que en certa manera obliga a que durant aquests tres anys les persones immigrades hagin de treballar en males condicions laborals, mal pagades i que proliferi l’economia submergida. La pandèmia ha colpejat fort tot el mercat laboral i encara més aquesta part no visible. Els immigrants són un dels col·lectius que estan sent més víctima de l’actual situació de crisi.
Hi ha opcions polítiques que culpen a la immigració dels problemes socials.
La rumorologia i els discursos falsos que s’utilitzen per discriminar al pobre no són nous d’ara i cal sempre partir de la realitat i no d’aquestes falses afirmacions per afrontar la situació de les persones immigrades que venen al país. Cal combatre aquests discursos amb realitat.
Per què es concentra en algunes zones la immigració?
A la vida la gent se sol agrupar per afinitats. La qüestió no és per què es concentra la immigració, és la pobresa la que s’ajunta i la gent rica la que se n’aïlla. Mataró és un exemple clar d’això. Si hi ha barris on hi ha una alta presència d’una comunitat, els nouvinguts d’aquest mateix origen és normal que hi vagin a parar, per raó de connexió, de comoditat, de família, potser d’idioma. Per esmenar-ho cal evitar la segregació entre rics i pobres.
Són un problema greu les màfies que estafen a la immigració?
Les màfies existeixen i són un gran problema en determinades comunitats, perquè són una estafa i la pròpia immigració n’és la gran víctima. Hi ha màfies que operen, que juguen amb falses promeses i que ofereixen en origen feina o habitatge. Hi ha famílies senceres que són doblement víctimes: primer d’una mentida que juga amb les seves esperances en els països d’origen i després, ja aquí, perquè no poden denunciar qui els ha estafat.