Molt abans de començar a sentir parlar de conceptes com bombolla festivalera, de contra-programació entre festivals o de davallada del mercat discogràfic, el Festival Internacional de Benicàssim (FIB) va plantar la llavor a l'Estat del què avui en dia es coneix com un festival de música indie: un cartell internacional, diversos dies de durada, gent vinguda d'arreu del món i una sensació de comunitat creada sota el nom de fibers. Ja fa 15 anys que aquests fibers envaeixen durant un cap de setmana llarg la ciutat i les seves platges per escoltar un còctel musical integrat per escena emergent, tòtems del moment i referents històrics. Enguany, el FIB ha preparat una edició amb una programació molt completa per a la qual ja no queda ni un sol abonament des de fa mesos (només entrades d'un dia a preu de 90 euros i de venda en taquilla). Grups com Oasis, Franz Ferdinand, The Killers, Calexico, Paul Weller, Mäximo Park o Lily Allen en tenen bona part de culpa.
A la nòmina habitual de grans presències internacionals (enguany eminentment britànica), cal afegir la correcció d'un greuge històric en contra de veterans de l'escena espanyola com Josele Santiago, Javier Corcobado o Los Coronas, tradicionalment oblidats per l'organització. Tot això en l'edició que més noms espanyols presenta, amb els habituals Los Planetas al capdavant, sensacions del moment com Russian Red, Anni B. Sweet, La Bien Querida o Joe Crepúsculo i noms de tradició com Nacho Vegas o Cooper.
Potser això ajudi a equilibrar una mica la balança en un festival amb notable presència estrangera entre els fibers (entre el 55-60% són forasters, principalment del Regne Unit). Un abonament que dóna dret a tota una setmana d'acampada, bon temps, platges en condicions, cervesa barata i paella són algunes de les armes de les quals es serveix el FIB en consonància amb l'entorn on s'ubica. Enguany, unes 200.000 persones poden tornar a fer d'aquest festival el que més públic reuneix de tot l'Estat.
The Killers