El Consorci Sanitari del Maresme ha presentat el seu pla estratègic per al període 2017-2020 en el que marca les línies a seguir amb l’objectiu de millorar l’atenció al pacient, guanyar prestigi i créixer en diversos fronts. Així ho ha explicat el gerent del consorci, Ramon Cunillera, en una trobada amb la premsa celebrada dilluns passat. 180 professionals de la casa han participat en les propostes d’actuació que també compten amb el punt de vista dels usuaris. En total, 150 propostes d’acció que giren al voltant de diversos elements prioritaris com la transformació del model assistencial, mantenir la condició de referents en l’hospitalització de Salut Mental, afrontar el repte d’una societat que cada cop envelleix més i créixer com hospital quirúrgic i formatiu.
“Cal una millora resolutiva davant una societat que envelleix i on els malalts crònics cada vegada tenen més problemes de salut, a banda de ser-ne més”, explica Cunillera. Això passa per transformar el model sanitari: “cal millorar la manera d’atendre els pacients crònics quan ingressen, aprofitar la participació de diverses especialitats coordinades entre equips multidisciplinars i millorar l’atenció primària i domiciliària”. A això va lligada la idea de canviar l’experiència del pacient i las seva família amb més facilitat d’accés als centres i serveis, un tracte en acollida, intimitat, descans nocturn i seguretat millor i una comunicació més transparent. Una de les propostes és desdoblar l’hospital de dia per tenir-ne un centrat en oncologia i un de polivalent.
El Consorci vol consolidar-se com a centre de referència a la zona en cures intensives i salut mental. Segons Cunillera, el nivell d’atenció a la UCI és el mateix que els altres arreu de Catalunya i cal reforçar-lo perquè se segueixin atenent les persones en estat crític que arriben al centre des de diversos punts de la comarca.
Un dels temes de més controvèrsia ha estat els dels quiròfans, fet que s’aborda en aquest pla estratègic. Es vol dedicar més espai físic als processos quirúrgics i de major complexitat: la idea aprovada per ampliar el bloc durant aquest any serà de tenir tres quiròfans nous i una millor dotació de la zona de cirurgia sense ingrés. Actualment el 66% dels pacients que s’operen marxen a casa –cirurgia sense ingrés-i Cunillera considera que “és una dada que volem pujar més perquè aquest tipus de cirurgia cada vegada té més garanties i permet certa agilitat”.
Hospital universitari
“Estem treballant per convertir el centre en un hospital universitari: per aquí passen uns 500 estudiants de medicina i infermeria fent pràctiques cada any, tenim una llarga experiència en el camp i volem donar un pas més: adscriure’ns a una universitat per poder fer classes i masters oficials”. De moment, explica Cunillera, aquesta relació no es pot consolidar amb el TecnoCampus perquè no tenen carrera de medicina, tot i que si així fos seria l’opció més clara de totes. En principi abans d’acabar aquest any s’hauran adscrit amb alguna universitat catalana.
Quin paper han de jugar els CAP?
Cunillera també ha recalcat que el canvi de model al que fan front ha de passar, també, pel centres d’atenció primària. “Hem d’organitzar-nos per fer la feina on toca, si els nivells resolutius de l’hospital són necessaris, no es dubta i es fa aquí; però si podem actuar més a prop dels domicilis i de les famílies ho hem de fer des dels CAP”, explica. Per ell, els centres han de patir “una transformació perquè siguin el màxim resolutius possibles en casos, per exemple, de processos crònics”. Cunillera recorda el repte de la sanitat pública: “els nens que neixen avui tenen un 50% de possibilitats de viure més de 100 anys i al 2050 gairebé un 40% de la població tindrà més de 65 anys; això ens obliga a tots a pensar en les necessitats que caldrà abordar”.
En l’horitzó de tots aquests canvis hi haurà lloc pel nou edifici sociosanitari on s’ha de traslladar la tasca actual del Sant Jaume i que Salut s’ha compromès a fer en tres o quatre anys perquè pugui donar servei a tot l’àmbit del Maresme Central, dedicat a l’atenció sociosanitària de persones dependents, no autosuficients des del punt de vista funcional o cognitiu. Són pacients com ara malalts crònics amb tendència a la discapacitat, amb necessitat de rehabilitació funcional després de processos quirúrgics, pacients amb demència o sota cures pal·liatives, entre d’altres.