Cap dels recursos interposats per la Plataforma Salvem Can Fàbregas i la CUP pot impedir el trasllat de la fàbrica catalogada del carrer Biada, que es fa efectiu després de superar una llarga tramitació urbanística. A finals d’any ja no queda ni rastre de l’edifici en el solar on s’hi aixecarà el Corte Inglès. L’empresa i l’Ajuntament formalitzen el 2 de juny, en un acte a porta tancada al qual no tenen accés els mitjans de comunicació, la compra-venda de la parcel·la on s’ha d’ubicar el centre comercial.
El govern dóna llum verda al trasllat a finals de gener. El consell del patrimoni el frena temporalment després de conèixer la troballa en el subsòl de restes arqueològiques d’una antiga farinera anterior a l’edifici actual, un pou i diversos túnels. Els treballs arqueològics, però, conclouen dos mesos després que les restes no tenen cap valo. A finals de maig, el govern es veu obligat a obrir un nou període d’informació pública del projecte de trasllat, arran que la CUP denunciï que, després d’aprovar el projecte en Junta de Govern, s’havien incorporat documents que no havien estat exposats públicament. Superats aquests esculls, les obres de desmuntatge s’inicien al juliol. Els operaris de l’empresa Natur System SL s’encarreguen d’aquesta actuació. Després dels treballs de consolidació de l’estructura, l’edifici es comença a tallar en porcions d’entre 2,80 i 3,20 metres d’alçada i 9 metres de llargada, que es traslladen a partir del mes novembre. Les porcions s’emmagatzemen a Vallveric en espera de la seva reconstrucció a la vorera del davant de la seva ubicació actual al carrer Biada.
A finals d’any arriben diverses sentències judicials que reconeixen la legalitat del procés al voltant de Can Fàbregas. En la primera, la jutgessa desestima el recurs de la CUP per les presumptes irregularitats en la venda del solar del carrer Biada per part de l’Ajuntament a Pumsa. La CUP havia denunciat que aquest tràmit no s’hagués realitzat a través d’una subhasta pública així com el fet que es tirés endavant sense disposar del vist-i-plau de la Generalitat. La sentència justifica la venda directa entenent l’interès públic que té el fet que el solar es destini a un gran equipament comercial. A més, considera que l’informa desfavorable emès pel departament de Governació de la Generalitat no impedia la venda del solar i no era vinculant. Pocs dies després, el Tribunal Superior de Justícia emet sentències que resolen a favor del consistori quatre recursos presentats per propietaris de la Ronda Barceló en contra de l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General en l’àmbit de ronda Barceló/illa de Fàbregas i de Caralt. Les sentències confirmen la legalitat de la modificació urbanística i reconeix la seva viabilitat econòmica, així com també acredita que el planejament urbanístic preserva i manté els elements catalogats de la fàbrica.
Durant tot l’any, els propietaris de ronda Barceló denuncien l’elevat cost de les càrregues urbanístiques que es deriven de la reurbanització del sector, ja que inclouen el cost del desmuntatge. Al maig, atenent les seves demandes, l’Ajuntament decideix eximir-los de les càrregues externes, que incloïen el pas subterrani al port, la urbanització del Camí Ral i del Carrer Biada. Al juny, el govern també modifica el projecte urbanístic dels entorns del carrer Biada condicionat per la crisi i les dificultats del mercat immobiliari. La crisi també porta la promotora Residencial Aurum a abandonar el projecte de construcció de la Torre Barceló, per la dificultat de trobar un constructor, després que Construccions Riera abandonés el projecte a finals del 2008. L’elevat cost de les càrregues urbanístiques associades al projecte, juntament amb un moment de conjuntura econòmica molt complicat, són altres dificultats amb les que s’ha topat la promotora. D’altra banda, al mes d’octubre, el govern anuncia que no farà l’aparcament públic a l’entorn del Corte Inglès i que part de les places previstes inicialment al subsòl del carrer Biada s’integraran a l’aparcament del centre comercial, que ocuparà un tram del sòl públic. La notícia és rebuda pel sector comercial de la ciutat com un gerro d’aigua freda, ja que, segons recorden els botiguers, aquest aparcament havia de servir per donar resposta a la manca d’aparcament que pateix la zona comercial de la plaça de Cuba i els seus entorns i contribuir a la dinamització del comerç local.
Una de les peces de la fàbrica