Suspens general a l'empresa municipal Pumsa i a l'Ajuntament en matèria d'habitatge. Aquesta podria ser la conclusió a la que el Gremi de Constructors i Promotors de Mataró i Comarca ha arribat mitjançant un estudi fet sota el nom "El sector de la construcció a Mataró: percepció i valoració dels professionals del sector i de la ciutadania". Aquest treball de camp, realitzat per la sociòloga Ana Jaumot, és especialment dura amb Pumsa, la qual, segons els resultats obtinguts en les entrevistes a professionals del sector, esdevé "eina de doble fil amb mancances de sensibilitat social" i "indiferent a les empreses i professionals locals". Els professionals també donen un toc d'atenció a l'Ajuntament, al qual qualifiquen de "molt intervencionista a l'hora d'acceptar nous plantejaments de construcció" i pel fet d'imposar normatives com ara la de modificar el Pla General per regular usos concrets. Per contra, creuen contradictori que sigui permissiu en els eixos fonamentals com a principals responsables de "l'increment del sòl i la disminució de la grandària dels pisos" degut a la relació Pumsa - Ajuntament, que defineixen com "una mateixa entitat". "L'ajuntament decideix i Pumsa executa", assegura l'informe.
Des de la prespectiva professional, i sempre en citació amb l'estudi, es clou que Pumsa provoca efectes contraproduents en l'economia mataronina gràcies "al model de relació amb el teixit de la construcció local" i pel fet que compra sòl a un preu superior i per tant, revaloritza "el seu preu i encareix l'habitatge final". També se li retreu la falta d'infraestructures i equipaments i l'escassa construcció d'habitatge protegit (entre un 5% i un 20% del total de mt2 construits a la ciutat). Els professionals constructors suspenen a Pumsa en la seva relació amb les promotores de la ciutat, per fer una competència deslleial (no limita la seva actuació a adquirir grans solars i adapta la normativa als seus interessos, tot amb els mitjans d'una entitat pública) i la percepció de la falta d'oportunitats en els concursos públics, on tot sembla adjudicat "prèviament".
La conclusió a la qual s'arriba és que la relació correcte amb empreses i professionals locals hauria de ser sota uns paràmetres "afavoridors", per tal que s'obrís la totalitat del teixit empresarial de Mataró, per poder prioritzar a l'empresa local i flexibilitzar les condicions i de cooperació: "escoltar les necessitats, els suggeriments i cercar solucions conjuntes"."L'ideal seria tenir representació del sector local a l'òrgan de gestió de Pumsa", afegeix el text.
Sobre l'Ajuntament, també se li atribueix una actitud buròcrata en l'administració per la demora en obres, l'excessiva demanda de permisos al llarg de l'obra i de projectes i per la modificació continua de la normativa sense coordinació entre els departaments implicats. A més, s'assenyala a l'Ajuntament com una administració recaptadora pels elevats impostos que demana, pel cost dels permissos necessaris al llarg de l'obra, per les freqüents sancions i per les contínues incorporacions de noves taxes.
Els ciutadans també suspenen a Pumsa i l'Ajuntament
L'altre part de l'estudi, basat en enquestes als ciutadans, segueix en una tònica similar a la percepció dels professionals del sector. Els enquestats amb suficient nivell de coneixement sobre Pumsa (un 52,5% de la mostra) suspenen a l'empresa en el nombre d'habitatges construits (amb un 3'9), en la preocupació pels ciutadans (3'6), en la preocupació per les empreses locals (4'5) i en la preocupació per Mataró (4'6). L'Ajuntament, al qual els ciutadans li atribueixen responsabilitats en les àrees de ciutat i serveix municipals i responsabilitat en el funcionament del sector, també suspèn en nombre d'habitatges (4'0), en preocupació pels ciutadans (4'7), en preocupació per les empreses locals (4'9). Només aprova en la preocupació per Mataró (5'5).
Els ciutadans valoren positivament els atributs de qualitat dels habitatges de Pumsa, de les empreses locals i les nacionals, però suspenen la relació de qualitat/preu, el servei postvenda i les tàctiques que tenen per adquirir terreny els tres tipus d'empreses (locals, nacionals i Pumsa).
Un moment de la presentació de l'estudi el dia 26