L'empresa municipal Aigües de Mataró (S.A.) haurà de retornar a la plantilla una part de la seva paga extra. El Jutjat Social número 1 de Mataró ha estimat els arguments del Col•lectiu Ronda i considera que el reial decret 20/2012, pel qual es van reduir les pagues dels treballadors, no es pot aplicar de forma retroactiva. La resolució determina que la reducció de la catorzena part de la retribució no s'haurà de fer prenent en consideració el salari anual sinó únicament la retribució meritada a partir del 15 de juliol (data en què va entrar en vigor el Reial Decret) i fins a finals d'any.
Aquesta és la primera sentència a Catalunya que admet el dret dels treballadors del sector públic a percebre una part de la paga extra que se'ls va suprimir l'any 2012.
Segons expliquen des del Col•lectiu Ronda, l'executiu té potestat per imposar la supressió d'una paga extra als professionals de la funció pública o, en el cas de les empreses o organismes públiques amb més de 2 pagues reconegudes, la reducció d'una 14a part de la retribució anual, encara que aquesta disposició vulneri el conveni col•lectiu. No té dret, però, a aplicar la normativa amb caràcter retroactiu i, per tant, les reduccions salarials només es poden fer en base al període de meritació de la paga suprimida generat amb posterioritat a l'entrada en vigor de la norma.
Aquesta és la principal conclusió de la sentència dictada pel Jutjat de Mataró, la primera d'aquest tipus a Catalunya, que obliga l'empresa municipal Aigües de Mataró a refer el càlcul de la reducció salarial que ha aplicat a la plantilla i compensar l'excés de deducció.
El precedent del Tribunal Superior de Justícia de Madrid
La sentència del Jutjat Social 1 de Mataró es situa en l'estela jurisprudencial de la dictada el passat mes de gener pel TSJM. En la seva resolució, el tribunal madrileny reconeixia al personal laboral de l'Agència d'Informàtica i Comunicacions de la Comunitat de Madrid el dret a que se'ls abonés la part de la paga extra suprimida que havien meritat per treballar entre l'1 i el 14 de juliol.
En el seu moment, diverses fonts van xifrar en més de 360 milions d'euros la quantitat que les diverses administracions es podrien veure obligades a abonar si tots els empleats públics reclamen la part de les pagues extres no percebudes però meritades abans de l'entrada en vigor del polèmic RD 20/2012.
De moment, a Catalunya, aquesta és la primera sentència que es pronuncia en aquest sentit, avalant l'oposició dels treballadors i treballadores a l'aplicació amb caràcter retroactiu d'una norma que afecta greument el seu salari anual.
