Han estat els més intensos. Però marxo amb sensació de pau, perquè hem fet tot el que podíem. I amb una relació personal molt bona amb els 27 regidors de l'Ajuntament.
Al principi del mandat pocs apostaven que l'aguantarien governant en solitari.
Sens dubte. Molta gent ens deia que era impossible, jo mateix comentava que era un miracle que no podia acabar bé, però aquí estem. I tot gràcies al diàleg i als acords, que no s'ha formalitzat en un pacte de ciutat però que si que s'han visualitzat dia a dia a la sala de plens. En un govern en minoria, els vots de l'oposició sempre juguen un paper important, els obliga a mullar-se per força i poden quedar exposats. Els grups polítics han actuat amb responsabilitat.
Vostè tenia clar quan es va presentar com a alcalde que només seria per quatre anys?
Al 2007 ja vaig dir que em comprometia per a dos mandats. I al 2011 pensava que seria l'últim, però és cert que quan hi ets te n'adones que potser hagués fet falta una empenta més, potser arribar a 8 anys d'alcaldia, sempre i quan les urnes m'haguessin revalidat. Si la situació familiar hagués estat diferent, si no fos perquè els meus em necessitaven, és molt possible que hagués decidit presentar-me per un altre mandat.
Se n'anirà sense poder veure realitzats molts projectes executats
La maquinària pública és lenta, però també implacable. Obres que hem treballat i consensuat com els accessos Mataró Oest o l'Angeleta Ferrer no les veuré jo com a alcalde, però és igual, perquè la ciutat sí. Nosaltres també vam tancar projectes que ens vam trobar a mitges. És bo que les institucions funcionin com curses de relleus.
Quin serà el llegat de Joan Mora com a alcalde?
Estic convençut que una nova manera de fer. l'Ajuntament s'havia atomitzat, cada departament funcionava com una petita institució pròpia, però avui tenim un sol ajuntament, amb les empreses municipals molt més integrades. I de cara enfora, avui tenim un Ajuntament de proximitat, propera al ciutadà. Que el 95% de les llicències es donin en menys de tres dies n'és un exemple.
És més difícil lluir-se si no hi ha diners a la caixa
Quan vam entrar al govern l'Ajuntament devia 307 milions d'euros. A la campanya electoral l'anterior executiu feia gala d'haver-ne invertit 295. Nosaltres n'hem invertit 4, i que venien de la Diputació. Hem tancat el departament d'Obres per crear el de tapar forats. Hem hagut de dir "no" a molts projectes i arremangar-nos amb el dia a dia, amb un nombre d'aturats que no parava de pujar. Avui la situació s'ha reconduit, i a Mataró hi ha més esperança que fa quatre anys.
Amb quin moment del seu mandat es quedaria?
En negatiu, amb la nit que no vam dormir perquè la vam passar tancats a la Sala dels Lleons decidint què fèiem amb la comunitat educativa de l'Angeleta Ferrer, ja que no es podien quedar a l'edifici de plaça de Cuba. En positiu, quan el ministre De Guindos va confirmar al Congrés dels Diputats que els accionistes de Bankia que prèviament havien estat preferentistes de Caixa Laietana també podrien acudir a la mediació. D'aquella decisió va venir que tanta gent avui hagi pogut recuperar els seus estalvis. Havíem dit a tothom que no patissin, que no els abandonaríem i que tinguessin esperances. Ens hi jugàvem molt.
Quan el nomenen alcalde es deu imaginar que haurà d'afrontar tot tipus de situacions, però com aquestes potser no.
Aquesta clarament no. Mai hauria pensat que hauríem d'enfrontar-nos al desmantellament de Caixa Laietana, veure com havia desaparegut l'antic esperit de la caixa i era la pròpia entitat qui s'estava espoliant i enfonsant-se. Tampoc t'imagines que acabaràs en un CAP com el de Rocafonda, negociant que es mantinguin dues doctores i les mediadores, o mediant amb la conselleria de Salut per resoldre el finançament i el deute històric de l'Hospital. Al final són coses que ens han donat proximitat amb el ciutadà.