Una de les grans victòries dels moviments socials que han ressorgit amb força amb la irrupció de la crisi ha estat aconseguir que es visualitzés, i que es comencés a combatre, un dels grans drames que ha provocat recessió econòmica a l’Estat: l’onada de desnonaments per impagament de la hipoteca o el lloguer del pis. La pressió exercida des de nombrosos sectors de la societat ha resultat enormement efectiva per obligar a les institucions públiques i a altres agents a fer front a aquesta situació i intentar posar-hi solució. Moviments com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), àgls i eficaços a l’hora de paralitzar desnonaments i fer visible una plaga que cada dia afecta més gent, han fet de locomotora. I al comboi s’hi han sumat molts col·lectius implicats directament en diferents etapes processos de desnonaments – des de jutges i advocats fins a policies, passant per manyans o fins i tot treballadors de la banca- perquè els consideren injustos i sotmesos a una normativa massa perjudicial per als afectats.
Mataró no ha pogut escapar d’aquesta tragèdia social, però hi ha fet front des de diferents àmbits. La PAH local, molt vinculada a la Federació d’Associacions de Veïns (FAVM) s’ha mostrat especialment activa, i ha fet pressió fins aconseguir que l’Ajuntament mogués peça. El consistori va impulsar ara fa un any una comissió mixta per prevenir els desnonaments, integrada per representants del sector econòmic, jurídic i social. “L’objectiu principal ha estat crear un servei especial i específic que acompanyés la gent que pateix una situació de desnonament”, explica la regidora d’Urbanisme, Montse Rodríguez, que encapçala la comissió. El treball s’ha dirigit a coordinar el l’acció dels serveis de Mediació i de Benestar Social de l’Ajuntament amb entitats com Creu Roja, Càritas o la PAH, que són les que reben la majoria de casos. El balanç que Rodríguez fa del primer any de feina és “positiu”, ja que en tot aquest temps s’han atès un total de 150 casos. “En tots ells hem aconseguit evitar el desallotjament per via judicial”, explica Rodríguez. Algunes de les famílies ateses han pogut mantenir el pis, pagant un lloguer al banc. Altres han acordat la dació en pagament del pis a l’entitat financera. I si l'han hagut d'abandonar, ho han fet en condicions pactades i amb temps, evitant el desallotjament per via judicial.
L’objectiu de la comissió, més enllà de fer de mediadora en els casos de desnonament, és evitar que aquests s’arribin a produir. “El treball preventiu és la clau, el què volem és evitar arribar a la data de llançament”, explica la presidenta de l’organisme. Detectar els casos a temps és el més important per evitar els efectes més devastadors. S’han elaborat protocols d’actuació perquè des dels diferents serveis municipals i entitats puguin detectar, informar i derivar els casos que presenten un perill potencial d’acabar en desnonament. Tot i que s’està avançant i cada cop són més les famílies que acudeixen a aquest servei, la pròpia Rodríguez reconeix que queda molta feina per fer. “Si tenim un repte pendent, és arribar a molta més gent afectada, les xifres actuals no ens satisfan”, assegura. Encara hi ha molts casos que arriben massa tard a la taula dels serveis socials, quan no queda gaire cosa a fer excepte buscar una sortida digna a la situació.
La visió de la PAH
La PAH es va constituir el mes de gener de 2011. Durant el seu primer any d’existència, ha atès prop de 250 famílies i ha aconseguit aturar una trentena de desnonaments, que ja tenien l’ordre judicial de llançament. També ha fet de mediador en més de 30 casos per aconseguir la dació en pagament del pis al banc i un lloguer social. Així ho explica Sebastià Tenés, un dels caps visibles de l’entitat, que compta actualment amb una vintena de voluntaris que es troben a la seu de la FAVM. Tenés considera que la problemàtica dels desnonaments és “una emergència social” que cal atendre “d’una manera global”. Entén, però, que fins ara no s’està fent així, i es mostra crític amb el paper que juguen organismes com la comissió mixta impulsada per l’Ajuntament. “Haurien de tenir un protagonisme molt més gran”, assegura. La PAH va deixar de participar-hi des d’abans de l’estiu passat perquè considerava que estava “paralitzada”. Montse Rodríguez reconeix que s’han viscut “moments de tensió” amb la Plataforma. El motiu, segons ella, és que l’entitat “demanaven solucions immediates en temes que necessitaven més temps, i que finalment s’han acomplert”. No obstant això, Rodríguez apunta que mantenen “un diàleg constant”, amb la PAH, que reconeix com “un pilar bàsic a Mataró en la lluita contra els desnonaments”.
Des de la PAH lamenten que la funció que desenvolupen entitats com ells “no s’haurien de dur a terme des de la societat civil ni des del voluntariat, sinó des de les institucions”. Tenés reclama que es destinin “més recursos” per ajudar a les víctimes d’aquests processos, ja que amb els actuals no s’està aconseguint pal·liar el drama
-