A meitats de la dècada dels 60, el barri de La Llàntia encara no prenia aquest nom. Tan sols era tan sols un conjunt d’urbanitzacions anàrquiques –Santa Catalina, Vila, Benet, La Floresta- construïdes pels immigrants arribats des del sud d’Espanya, en terrenys comprats com a horts als propietaris de la zona. Un espai llavors deixat de la mà de Déu, que no va començar a disposar dels serveis més bàsics fins que els veïns es van organitzar per reclamar els seus drets. En aquest procés va ser clau la figura de José Maria Echarri, un pare salesià que es va implicar profundament en aquest moviment veïnal. Malgrat que Echarri fa més de 40 anys que va deixar el barri, a La Llàntia encara el recorden amb una gran estima. Tanta, que li han dedicat la figura d’un gegant, que estrenaran aquest cap de setmana per les festes de Sant Joan Bosco.
Vaig arribar a aquell barri tan desemparat perquè creia que els seus veïns necessitaven una mica d’espiritualitat, recorda Echarri des del col·legi salesià de Sant Boi, on resideix actualment. Va promoure la construcció d’un barracó que havia de servir per fer-hi missa, però ben aviat aquelles quatre parets es van convertir en la seu d’un moviment veïnal. “Els vaig animar a unir-se per reclamar tot allò que els pertocava, perquè el barri no tenia aigua, llum ni un mínim servei de recollida d’escombraries”, explica. Echarri es va trobar a la Llàntia amb “gent senzilla i treballadora”, arribada d’Andalusia i Extremadura, que es van construir una nova llar amb les seves pròpies mans i que tenien “molt entusiasme per desenvolupar les seves vides”, segons el Salesià.
Aquest mateix entusiasme és el que els va empènyer a crear la Asociación de Cabezas de Familia San Juan Bosco de Mataró, germen de l’actual AV de la Llàntia A través d’aquesta entitat, van aconseguir grans fites com ara que totes les cases tinguessin llu,m que hi hagués recollida periòdica de brossa o que es crees una font pública d’aigua. A partir de l’any 1968, l’Ajuntament va reconèixer les diferents urbanitzacions com un sol barri, sota el nom de La Llàntia. “Finalment, vam aconseguir que el barri fos habitable”, resumeix Echarri.
Canviat... però no tant
Els veïns de La Llàntia volen recordar Echarri en forma de nou gegant del barri. El president de l’associació de veïns, Francisco Verjano, explica que la figura vol ser “un homenatge a una persona molt important i coneguda al barri”. Verjano recorda que va ser “gràcies a la seva empenta” que es va formar l’associació i els veïns van lluitar per resoldre “la muntanya de problemes” que hi havia a La Llàntia. Una lluita que no va acabar pas als anys 60. Verjano recorda que no va ser fins el 1992, l’any Olímpic, que l’empresa municipal Aigües de Mataró es va fer càrrec de la gestió de l’aigua del barri. La Llàntia, però, ha canviat moltíssim en els darrers anys, fruit de diverses intervencions urbanístiques. Echarri ja no hi viu, però de tant en tant hi torna per veure els amics. Les condicions han millorat molt, però el que hi troba no és, en essència, tan diferent a fa 40 anys. “S’han desenvolupat molt els entorns, però la part antiga, el cor del barri, s’ha mantingut tal i com era”, recorda.