El Ple de l'Ajuntament d'ahir va rebutjar per àmplia majoria la proposta que la CUP, mitjançant Xavier Safont-Tria, va presentar d'otorgar el nom d'un carrer de Mataró a Lluís Maria Xirinacs, polític català i ex-sacerdot d'idelogia independentista que va morir el passat 11 d'agost. Safont-Tria va repassar una petita biografia del polític, entre el que va destacar les seves protestes no violentes, el seu paper com a senador en la transició espanyola, la seva candidatura al premi nobel de la pau (1975,1976 i 1977), la seva protesta activa per reclamar la independència dels Països Catalans o el guardó del Premi Canigó que l'any 2004 va donar-li la Universitat Catalana d'Estiu.
Les polèmiques paraules de Xirinacs, en les que es va declarar "enemic de l'Estat i amic d'Eta i Batasuna (11 de setembre de 2002)", i per les quals va ser condemnat el març de 2004 l'Audiència Nacional a dos anys de presó i quatre d'inhabilitació -Xirinacs va ser detingut amb 74 anys el desembre de 2005 quan anava a renovar el seu DNI i, la mateixa tarda que va ser empresonat a la Model de Barcelona, va ser alliberat per motius humanitàris-, van ser l'argument principal del PP i també del PSC a l'hora de rebutjar la proposta. Els populars, mitjançant el seu regidor José Manuel López, van destacar el fet que la CUP es negués a posar "el nom de Miguel Àngel Blanco a un carrer" i sí "a qui es considerava amic dels botxins de Blanco".
Per la seva banda, Ramon Bassas va assegurar que el PSC votaria "en contra de qui va dir unes paraules que són un delicte". "A Xirinacs no el van empresonar per exercir l'objecció lingüistica quan el van detenir, sinó que ho van fer per considerar-se amic de la banda terrorista ETA", va continuar. Bassas va afegir que ETA era una amenaça per tots els d'aquest consistori, tot i que va matisar que "alguns més que altres". Això va indignar a Joan Mora, qui va reclamar a Bassas que reconsiderés "les seves paraules".
Precisament CiU va presentar una proposta conjunta amb ERC en considerar-lo un "pacifista exemplar". El regidor nacionalista Joaquim Fernàndez va atribuir a "l'error d'en Xirinacs al expressar-se" les polèmiques declaracions. La contraproposta es basava en que es tingués en compte, simplement, el seu nom pel nomenclàtor, però en cap cas retre-li un homenatge. Pau Mojedano, portaveu del PP, va mostrar-se "sorprès" de que un partit "democràtic com és CiU pensi en posar el nom d'un carrer a algú que va justificar els assassinats d'ETA". Per la seva banda, Toni Guirao va demanar que es retiressin les propostes perquè "el més importants són les idees, no les persones", i va assegurar que el mateix Xirincas "s'abstindria en aquesta votació".
Safont-Tria va lamentar la "demagogia i la banalització" sobre les paraules de Xirinacs, i va recordar que, com havia dit el pacifista abans de declarar-se amic d'Eta i Batasuna: "Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que aquest sigui violent". Només ERC, com va anunciar Sergi Penedès, va recolzar la proposta de la CUP, que va acabar tombada pel Ple.
Un moment del ple del dia 13