Aquest dimarts dia 24 de maig es compleix un any de la sorprenent victòria del PSC, amb David Bote al capdavant, a les eleccions municipals de Mataró. Els 12 primers mesos de govern de l'alcalde més jove de la història de Mataró han estat força més tranquils del que es podria esperar d'un equip de govern inexpert, amb una coalició inèdita i en minoria com la sociovergència i en el consistori més fragmentat de les grans ciutats catalanes. Bote i el seu equip, però encara no han sabut visualitzar quin és el seu projecte de futur per a una ciutat amb molts reptes pendents de resoldre. Aquestes són les claus del primer any de mandat.
La victòria dels números. Una coalició sense majoria absoluta (PSC i CiU sumen 11 dels 27 regidors de l'Ajuntament) sembla massa inestable, però l'executiu ho ha resolt amb menys problemes dels previstos. Ha convençut gran part de l'oposició per tirar endavant les Ordenances, malgrat que la pujada de l'IBI l'hauria pogut empènyer a tombar-les; i el pressupost, el primer que s'aprova per Ple en quatre anys. L'estret marge de maniobra municipal per l'estat de les seves finances ha deixat la resta de grups sense arguments per oposar-se a uns comptes que més aviat són neutres i de circumstàncies tot i tenir més capacitat d'inversió.
Inexperts però especialistes. Ni Bote ni cap dels seus companys de llista del PSC havien estat mai regidors. Però l'absoluta manca d'experiència en política municipal s'ha vist compensada per una certa imatge d'eficiència, fruit d'haver posat al capdavant de les diferents àrees regidors especialistes en la matèria (el gestor hospitalari Joan Vinzo a Salut, el professor Miquel Àngel Vadell a Educació, l'advocada Núria Moreno a Via Pública). Pel que fa al propi Bote, un any després encara se'l veu novell en la seva presència en actes públics, on segueix transmetent una certa inseguretat i problemes en l'oratòria, que compensa amb la comoditat i naturalesa que mostra en les distàncies més curtes.
El soci, sota control. La convivència al govern entre dues forces que durant tota l'etapa democràtica han estat les grans rivals a l'Ajuntament generava dubtes. 12 mesos després es pot asseverar que ha estat prou plàcida, especialment per al PSC. L'única gran crisi de parella -el relleu de Miquel Rey al capdavant del TecnoCampus- s'ha resolt a favor dels socialistes, que han aconseguit quelcom més important: ser molt més visibles en el govern que un soci que s'ha quedat amb regidories de menys pes i que, després de la inesperada derrota electoral, està políticament molt apagat. Però la placidesa es veu amenaçada per núvols negres a l'horitzó: la qüestió nacional, el futur de la Festa al Cel o el camí que ha d'emprendre el TecnoCampus.
L'oposició, cap a l'esquerra. La fortalesa d'un govern en minoria es mesura en la capacitat de l'oposició d'unir-se per tombar-lo. La fragmentació de l'Ajuntament sorgit fa un any, amb nou grups de tots els colors polítics, ha facilitat la vida en aquest sentit al govern sociovergent. Però sí que s'ha visualitzat un front d'esquerres, amb ERC, VOLEMataró, CUP i ICV-EUiA units en contra de la Festa al Cel i en àmbits com l'educació o el transport públic. Un front a llegir en clau de futur: d'aquí a tres anys poden aspirar al 'sorpasso' electoral si algunes d'aquestes forces es presenten unides.
Molts fronts oberts amb la Generalitat. Gran part del futur de la ciutat sembla dependre de la Generalitat, amb qui el govern manté múltiples batalles. La principal, en l'àmbit de salut, amb la situació de l'Hospital i el futur del Sociosanitari a l'aire. Però també en matèria de seguretat, després d'exigir més Mossos a Interior per fer front a l'augment de delictes; i en l'educatiu, on ningú sap com es resoldrà la necessitat urgent de més places de secundària. Massa fronts oberts?
I el projecte de futur? Un any després de guanyar les eleccions, encara no sabem quin és el projecte de Bote i el seu equip per al futur de la ciutat. El govern es manté en fase de diagnòstic, "ordenant" i "identificant les oportunitats" que té Mataró per articular un objectiu de futur que li permetin revifar l'economia, situar-se en el mapa i fer front als greus problemes d'atur, pobresa i cohesió social que pateix. Deures que Bote potser ja hauria d'haver resolt, com a base del projecte que havia de sostenir la seva candidatura a l'alcaldia. De moment, però, el que han anomenat "Pla Mataró 2022" no és res més que un títol i uns papers preliminars.
Bote durant la nit electoral del 2015