Explicar detalladament les característiques, les diferències i l’inici de l’entrada en vigor de les lleis de dependència de l’estat espanyol i la futura llei de serveis socials del govern de Catalunya a partir del gener. Aquests eren els principals objectius de la xerrada que va tenir lloc divendres 9 a la seu de la Fundació Hospital. Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya i ponent de la llei de serveis socials, i Carme Esteban, regidora de Benestar i Salut de l’ajuntament, van ser les encarregades de donar totes les claus sobre el tema. L’acte, que va tenir la baixa d’última hora del ponent i membre del comitè d’experts de la Llei de serveis socials, Ramon Nicolau, va comptar amb una introducció del regidor Ramon Bassas.
Esteban i Prados van coincidir en el fet que en la societat actual, amb una esperança de vida més elevada és molt important el benestar de les persones, el que elles van anomenar "la quarta pota de l’estat del benestar". Precisament, la llei de serveis socials pretén aconseguir que en aquesta branca hi hagi un sistema similar al de l’educació o la salut. "Els serveis socials són un dret dels ciutadans com tenir una escola per als nens o un metge de capçalera", va explicar Prados.
Dues lleis que es complementen
Carme Esteban va glossar els programes i ajuts que l’ajuntament, "un dels pioners del país" en paraules de Consol Prados, ja té en marxa i va detallar el procés que s’ha de seguir per acollir-se a la llei de dependència, un procés que comença amb la presentació de la sol·licitud a l’ajuntament "la primera cara amable que veu el ciutadà". A més, va explicar el sistema d’implantació. D’aquesta manera, va explicar que des del 21 de maig es recepcionen sol·licituds i que el protocol a seguir inclou una visita mèdica de la persona sol·licitant per determinar el grau de dependència. "Aquest 2007 s’ha donat llum verda a les ajudes dels grans dependents i de cara a 2008 s’obriran les portes als dependents de segon grau", va explicar. Esteban va remarcar també que el que la llei pretén "es promoure la independència de la persona, és a dir, que no es tracta de pagar una residencia i llestos, es té en compte el nivell de cada cas". Sobre això, Prados va afegir que "és molt important mantenir la persona en l’entorn en el qual ha viscut tota la seva vida, no tancar-lo en un residència a quilometres de casa seva".
Per a la diputada socialista, el context de la llei de serveis socials –que complementa la de dependència, sense substituir-la ni anul·lar-la-, és una població més envellida, noves bosses de pobresa en dones grans, molta demanda i pocs recursos. "Estem molt endarrerits en comparació amb altres països, per això ara hem de córrer", va comentar. Entre els principals punts de la nova llei del govern català, que la gent tingui un membre de serveis socials de capçalera –cosa que a Mataró ja es té-, informació entenedora, confidencialitat i un catàleg que acompanya la llei posant nom i situació a les ajudes. A més, regula la iniciativa privada i posa unes normes molt clares de cara a les concessions del govern per a residències i serveis i regula la situació dels professionals donant, a més, formació a les persones que ara ajuden sense titulació. "La previsió és que la llei creï 53.000 llocs de treball", va afegir. La implantació de la llei s’inicia al gener de 2008 i poc a poc fins al 2015 s’aniran incorporant totes les prestacions.
En les seves paraules inicials, Ramon Bassas va defensar la importància del Partit Socialista en l’aprovació d’aquestes dues lleis que donen més benestar social als ciutadans. "Això durant el mandat del PP a Espanya o de CiU a Catalunya no es va aconseguir", va afirmar.
-