Amb la neteja passa el mateix que amb la seguretat. Les dades són importants, però també ho és la percepció. I Mataró sembla cada cop més neta si es compara amb anys anteriors. Això té a veure, en gran part, amb la creació de l’observatori de la neteja a finals de 2016, que tenia com a finalitat analitzar els principals problemes d’aquest àmbit i posar-hi solució. Acabat el 2017, el balanç és força positiu.
“Vam fer una ampliació de la concessió prevista inicialment amb l’empresa encarregada de la neteja d’uns 369.000 euros destinats a millorar les reivindicacions ciutadanes: les olors en certes parts, el botellón, el civisme amb els animals...”, Miquel Àngel Vadell, regidor de Via Pública, relata els punts on Mataró ha millorat. No perquè ho diguin ells, sinó perquè les incidències han baixat de manera important en els darrers mesos. Les queixes per males olors, per exemple, han caigut de 70 al juliol de 2016 a 22 al 2017; a l’agost es va passar de 33 a 7. També s’han reduït les incidències en recollida i neteja: durant l’any passat la mitjana estava per sota de les 100 queixes mensuals mentre que al 2016 s’estava per sobre inclús de les 200 en alguns mesos.
Segons explica el regidor, l’Ajuntament ha posat en marxa diverses iniciatives. “Hem augmentat la neteja a les platges fora de temporada, ampliada la presència al polígon industrial del Pla d’en Boet i hem fet diverses campanyes de sensibilització”. A tot això, també s’han posat dos agents de proximitat als barris on més queixes hi havia, Pla d’en Boet i Rocafonda, per “conscienciar a la gent i ajudar a resoldre dubtes sobre reciclatge o accions dins de l’àmbit de la neteja de part de les empreses”. L’objectiu ara serà créixer en agents i col·locar-ne dos a Cerdanyola Nord.
També es va iniciar una auditoria a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), empresa concessionària del servei, per controlar que la feina sigui eficient. “Es van monitoritzar vehicles, sensoritzar contenidors i formar treballadors; els resultats mostren que era el camí”, afegeix el regidor.
Dins d’aquest engranatge, però, no es pot ometre el paper del civisme. “Per moltes eines, estudis i ordenances que fem, si un ciutadà no recull la caca del seu gos no servirà de res”, recorda Vadell. I és que la nova ordenança, aprovada a finals de l’any passat, també ha permès veure carrers sense tantes defecacions canines ni pixades, ja que ara s’han de netejar amb aigua un cop fetes. En el civisme jugarà un paper important la nova app que permet als ciutadans fotografiar qualsevol element de brutícia i avisar al servei de neteja perquè ho solucioni.
El pla d’acció iniciat al 2017 està previst que es culmini el 2020
El pla d’acció iniciat al 2017 està previst que es culmini el 2020 mitjançant el qual volen millorar el servei de neteja de la ciutat, no només de manera tangible sinó també en la percepció que tenen els ciutadans. Una de les claus perquè tot el pla funcioni és poder augmentar fins un 60% la recollida selectiva, fet que permetria estalviar un milió i mig d’euros anuals (717.000 euros menys de despesa en el cànon d’incineració de brossa i 775.000 euros d’ingressos més per aquesta recollida selectiva).
Més freqüència a la platja i al polígon del Pla d’en Boet
Dos dels punts on hi ha hagut actuacions més concretes són la platja i el polígon industrial del Pla d’en Boet. Al front marítim s’ha incrementat la presència d’encarregats de la neteja durant el cap de setmana perquè, fora de temporada, també es mantingui aquest espai net i polit. Al polígon també s’han augmentat les tasques, que conjuntament amb la presència policial han rebaixat la presència del botellón a la zona. Això sí, s’està detectant un increment d’aquesta pràctica en altres indrets, com al propi barri o en el recorregut que molts fan des de l’estació fins a les discoteques, un fet que caldrà abordar.
De la insatisfacció als resultats
La relació amb FCC, empresa concessionària de la neteja, no ha estat fàcil. A finals de 2015 govern i oposició coincidien en assenyalar que la neteja era molt millorable. 2016 va ser un any molt mogut, ja que els treballadors van convocar una vaga al juny que finalment no es va executar perquè es va arribar a un acord in extremis. Tot plegat va fer que el govern decidís establir un pla en el que hi hauria inspeccions, formació i monitorització de la tasca de FCC per millorar l’eficiència, tal i com ha passat. La situació va provocar que alguns grups apostessin per la municipalització del servei, però els estudis encarregats per l’ajuntament ho desaconsellaven.