Inici de curs a Mataró

El repte familiar de triar escola

Quatre famílies que escolaritzen els seus fills i filles a P3 aquest curs 2019-2020 expliquen com han viscut aquest procés

L’elecció d’escola és un moment clau per a mares i pares, ple de dubtes i d’interrogants. Parlem amb quatre famílies mataronines que escolaritzen enguany els seus fills i filles a P3 perquè ens expliquin com ha sigut, per a elles, aquest procés tam important com complex. 


“VOLEM QUE SIGUI FELIÇ EN AQUESTA ESCOLA, QUE CADA MATÍ HI VAGI AMB IL·LUSIÓ”

La Ylènia i en Jonathan han decidit portar en Lluc a l’escola Germanes Bertomeu, el centre que els va “enamorar” durant la jornada de portes obertes

La Ylènia i en Jonathan no tenien gens clar a quin centre inscriure en Lluc per començar, a P3, la seva escolarització obligatòria. Per tant, les jornades de portes obertes que tenen lloc cada any pels inicis de primavera hauria de fer de guia. Viuen al carrer Prat de la Riba, així que van explorar escoles més o menys properes com el Montserrat Solà, el Joan Coromines o l’Angeleta Ferrer. La Ylènia ho va haver de fer en solitari perquè el seu company no s’ho podia combinar per motius de feina. De tots els centres que va anar a veure, finalment l’escollit va ser Germanes Bertomeu, al barri de Rocafonda. “Va ser una qüestió de la impressió que em va deixar. Me’n vaig enamorar, em vaig dir a mi mateixa ‘jo vull que sigui aquesta escola, en Lluc ha d’anar aquí’”, recorda.

“Me’n vaig enamorar, em vaig dir a mi mateixa ‘jo vull que sigui aquesta escola, en Lluc ha d’anar aquí’”

Al contrari del que passa sovint amb altres famílies, en aquest cas la parella no té cap amic proper que tingui el seu fill o filla escolaritzat a l’escola en qüestió i n’hi hagi parlat bé, ni tampoc altres mares i pares del seu cercle que hagin apostat pel mateix centre en la preinscripció dels seus fills. Simplement, Germanes Bertomeu els va captivar. “Em va transmetre que segueixen el ritme de les nenes i nens, que és una escola que respecta el ritme dels infants”, constata la Ylènia. Quelcom que casa perfectament amb les seves prioritats respecte a en Lluc. Quan se li pregunta què esperen que aporti l’escola al seu fill, la Ylènia diu que, més enllà d’adquirir les competències bàsiques, el que vol és que “sigui feliç en aquesta escola, que cada matí hi vagi amb il·lusió i ganes”. 

Germanes Bertomeu presenta una elevada taxa d’alumnat d’origen estranger, força superior a la majoria d’escoles del municipi, cosa que la fa caure en perill de ‘guetització’ i que li ha generat un cert estigma a la ciutat. Un fet que des del propi centre porten molts anys intentant combatre a base de projectes educatius singulars i únics, com ara el ja emblemàtic ‘4 cordes’ que vincula educació i música. “Està clar que és una qüestió que et pot fer sorgir dubtes i que et fa pensar, però també se li pot donar la volta i veure-ho com quelcom positiu”, destaca la Ylènia, que recorda que “a l’escola bressol Rocafonda, on anava en Lluc, ja hi havia una gran diversitat d’orígens”. 


“VOLÍEM UNA ESCOLA PÚBLICA AMB UNA METODOLOGIA EDUCATIVA MODERNA I A PROP DE CASA”

La Valentina, filla de la Sandra i l’Iván, anirà a l’Angeleta Ferrer, l’escola que els seus pares van escollir en primera opció

La Sandra i l’Iván estan preparats perquè la seva filla Valentina comenci l’escola mentre que l’Alex encara va a la llar d’infants. Ho farà a l’escola Angeleta Ferrer, just la que havien triat en primera opció. “Com que seleccionen els alumnes per sorteig i segons la puntuació, estàvem una mica nerviosos, ja que no sabíem si aconseguiríem plaça a la primera opció que havíem triat. Per sort, finalment anirà a l’escola que volíem”, expliquen. Des del principi tenien clar que preferien que la Valentina anés a l’Angeleta Ferrer per diverses raons: “Volíem que seguís a una escola pública i de les opcions que hi havia la que més ens agradava era aquesta. A més a més, coneixem la direcció de l’escola i ens agrada molt el tipus d’ensenyament que tenen on s’enfoquen en projectes i estan al dia de la part tecnològica, per a nosaltres és un afegit. Si no entrava a l’escola que teníem de primera opció, les altres també eren centres públics dels entorns del casc anitc, on vivim”, diuen els pares. 

“Volem que pugui tenir una vida social i escolar sense molt d’estrès ni d’haver anar amunt i avall amb el cotxe”

La proximitat també va ser una qüestió de pes en l’elecció. “Per a nosaltres és important que l’escola estigui a prop de casa com el fet que els petits no hagin d’anar a classe en cotxe, que després de classe puguin anar a casa dels seus amics fàcilment o que els amics vinguin a la nostra... Que puguin tenir una vida social i escolar sense molt d’estrès ni d’haver anar amunt i avall amb el cotxe”.

Pel que fa al procés de prematrícula i matricula, la família no va tenir cap problema. “Ja des de la llar d’infants ens van informar del procés i les opcions i a l’escola Angeleta Ferrer també ens ho van detallar L’únic que és més complicat és consultar la puntuació del nen o nena perquè com no ho fa a l’escola sinó que es pública a la web de la Generalitat, és una mica més difícil trobar-ho però tampoc no és cap problema”. Encara que comenci P3, la Valentina ja ha anat a classe perquè estava a l’escola bressol Les Figueretes. Així doncs, seguirà la mateixa rutina que tenia i per això “no estem gaire amoïnats pels primers dies de classe, estem segurs que s’adaptarà bé”. La Valentina està molt il·lusionada amb l’inici de curs, els seus pares li parlen de totes les coses noves que aprendrà, els amics que farà i les classes on estarà. “No ens preocupa aquesta etapa inicial, ja li hem explicat com anirà tot i en té moltes ganes”. 


“ESPEREM QUE L’ESCOLA AJUDI A CONVERTIR-LA EN UNA BONA PERSONA AMB CONEIXEMENTS”

En Víctor i la Sandra portaran a la seva filla Berta a Santa Anna, després d’un procés de tria on han esmerçat moltes hores i esforços

En Víctor Collet i la Sandra Fagúndez tenen dos fills. Encara no és el moment del més menut, però sí de la Berta, que tot i tenir només tres anys ja és la germana gran i més encara quan comenci, aquest setembre, l’escola amb l’inici de curs de P3. Anirà a Santa Anna, on ja hi va anar el seu pare i el seu avi, quelcom que també és habitual si marxes d’un centre amb un bon record general, com és el cas. “És on vaig anar jo i el meu pare, però malgrat això també vam visitar altres escoles, quatre en total”, recalca Collet.

 “A la Berta se la veu amb ganes i recorda que ara ja anirà a l’escola de grans”

Tot i que els ex alumnes tenen algun avantatge a l’hora d’escollir el mateix centre per als seus fills, tant en Víctor com la Sandra tenien clar que no volien quedar-se amb una sola proposta sobre la taula. “A l’hora de buscar escola ens vam informar primer de tot dels projectes de cada centre i vam anotar i esperar a les Jornades de Portes Obertes. Posteriorment, vam fer una visita concertada amb el director”, relaten. Finalment, la decisió s’acaba prenent per un seguit de factors que es van sumant, tal i com expliquen. Que la teva petita es faci gran sempre agrada, i el pas a l’escola n’és un bon exemple. Però també hi ha inquietuds naturals pels pares. “Es tracta d’una decisió molt important, i fa il·lusió però hi ha cert nerviosisme, ja que estàs escollint on s’haurà de formar i aprendre en els propers anys. A la Berta se la veu amb ganes d’anar-hi i tot sovint comenta que aviat començarà l’escola de grans, és una cosa que té molt present”, resolen. Un altre punt important gira al voltant, no només de la petita, sinó també de les expectatives i esperances dels pares i mares de cara a la nova escola. 

Tal i com expliquen, del nou centre educatiu esperen que “li transmetin uns valors que, juntament amb la tasca que fem a casa, la converteixin en una bona persona i amb coneixements per fer front el dia a dia”. Una altra de les claus per decidir quina escola escollir es troba actualment en els projectes educatius, diversos i que marquen diferències entre les escoles. “La gran varietat de projectes ha estat clau a l’hora de descartar altres centres i finalment escollir Santa Anna. El que ens ofereixen aquí és en part innovador, però a la vegada seguint la línia que han treballat sempre. A més els pares i mares ens hi podem involucrar i les instal·lacions les han renovat fa poc”, enumeren.


 “BUSCÀVEM UNA ESCOLA PROP DE CASA, NI MOLT TRADICIONAL NI MOLT MODERNA”

El Cor de Maria és l’escola que en Javi i la Noemí han escollit per a la petita Ania, gràcies a la jornada de portes obertes i als consells d’amics

En Javi Silva i la Noemí Vilaró tenen una nena petita, l’Ania, que començarà P3 aquest setembre. Ho farà a l’Escola Cor de Maria, a la Riera, ben a prop de l’Ajuntament. Com totes les famílies que donen el salt per primera vegada des de l’Escola Bressol a P3, el procés no ha estat senzill, però sí enriquidor. En la seva cerca tenien clar que volien apuntar a una sèrie de requisits imprescindibles: “Volíem una escola petita i que estigués a prop de casa. Tampoc buscàvem ni que fos molt tradicional ni molt moderna en projectes escolars, quelcom entremig. I així en vam visitar cinc”. Després de veure’n diverses (és ex alumne d’una altra escola i ella va estudiar en una altra ciutat), finalment es van decidir pel Cor de Maria gràcies a la jornada de portes obertes de l’escola”. “Ens va agradar molt els diferents ambients on es treballa i com tenen estructurat el centre”, afegeixen. A tot això, les recomanacions de “coneguts que porten els seus fills allà” i que els hi parlen “meravelles del centre” va acabar de decidir-los en un canvi que serà important per ells, però també per a la petita Ania.

“El salt a P3 fa respecte, però l’Ania té moltes ganes d’anar a l’escola de grans”

“El salt a P3 ens fa una mica de respecte; l’Ania ve d’una Escola Bressol molt petita i familiar, per això teníem clar que volíem buscar algun centre que tingués poques línies”, relaten. L’Ania “està molt contenta d’anar a l’escola de grans, a banda que coincidirà amb una amigueta seva durant aquests anys i això també li fa molta il·lusió”. La comoditat, proximitat, bones instal·lacions... Són elements que ajuden a escollir un centre. Però també les expectatives del procés educatiu i vital que acompanyarà als fills i filles quan arriben a l’escola. Per en Javi i la Noemí, el que esperen del centre escollit és el següent: “Que la nostra filla sigui feliç allà, que hi vagi amb ganes de divertir-se i sobretot aprendre”. “Creiem que és molt important que la nena s’hi senti còmoda i motivada per tots els projectes que ara li tocarà realitzar”, afegeixen. El projecte educatiu els va acabar de convèncer. “Ens ha ajudat a prendre la decisió el model que tenen, ens va agradar moltíssim com plantegen el mètode d’estudis, diferents ambients on es realitzen, com fan que les famílies formin part de l’escola i hi estiguin involucrades; poder visitar l’escola en funcionament ens va ajudar”, relaten, tot afegint que malgrat “tenir només dues línies, no ens va frenar per posar-la com a primera opció”, on han acabat entrant.

 


 

Etiquetes: