Margarita Díez és des de l’agost passat la gerent del Consorci del Port de Mataró. Díez va substituir Joan Bellavista, cessat per la Generalitat després de resoldre l’expedient que li van obrir per incompatibilitat, ja que percebia sou com a gerent del Port de Mataró i també per ocupar el mateix càrrec al port de Portbou. Amb una llarga experiència en aquest àmbit, ja que acumula 16 anys treballant en l’àmbit portuari a la Generalitat (ha estat responsable territorial de la zona que abraça des del port d’Arenys de Mar fins al de Torredembarra), Díez també ha participat en l’elaboració del Pla de Ports i la futura llei en aquest àmbit. Rellançar i revifar el Port de Mataró serà, en qualsevol cas, el seu repte professional més important fins ara.
Des de la seva experiència en l’àmbit de tota la costa barcelonina, quin rol creu que hi juga el Port de Mataró?
El fet de ser el port d’una capital de comarca ja el converteix, de per si, en un port important. També ho és pel nombre d’amarraments, 1.080, que el fan un dels ports esportius més grans de la nostra costa.
“L’aposta que es va realitzar a favor de l’oci nocturn al port ens ha acabat fent mal”
Fa la sensació que el Port ha quedat una mica difuminat respecte instal·lacions properes al Maresme: el Balís amb la seva oferta nàutica i esportiva, Arenys amb l’àmbit pesquer, Premià de Mar amb la nova zona comercial...
No hi estic d’acord. El nostre Port té la seva pròpia configuració i història, i un projecte basat en l’eix nàutic, en l’activitat esportiva i també en la singularitat d’estar al davant de l’alguer, una zona protegida que hem de promocionar i cuidar. Tot plegat ens dona un paper rellevant i un espai de lleure i familiar, que volem recuperar com a equipament integrat a la ciutat.
Ara que ho menciona, per què el Port no ha estat mai del tot integrat a la ciutat? Què s’ha fet malament?
A mi parlar del passat no m’agrada perquè no ajuda a solucionar els problemes. El que tenim clar és què no volem per al futur. L’aposta que es va realitzar a favor de l’oci nocturn al port ens ha acabat fent mal, i no volem tornar a caure en el mateix error. La nostra aposta és per al turisme familiar, un àmbit molt més positiu i que ens connecta amb el territori. Aquest és el rol al qual, com a institució pública, estem abocats.
Com penseu configurar aquesta oferta per al públic familiar?
Hem d’atreure gent de Mataró i de tota la comarca amb una bona oferta de nàutica, d’esport i de lleure. Volem esdevenir una porta al mar, un gran patrimoni que tenim a l’abast i que alhora és encara massa desconegut. Com a població costanera estem obligats a difondre aquest valor, perquè allò que la gent no coneix, no ho cuida. I ara ens hem adonat que ens cal tenir-ne molta cura, del mar. Per aconseguir-ho tenim tota mena d’instruments: escoles de vela, una associació de rem molt activa, submarinisme, la fotografia en apnea, els centres educatius a través dels quals poden difondre els valors ambientals que hi ha al mar, les embarcacions clàssiques que tenim al Port com el Sant Ramon...
Però avui tenim prop del 50% dels locals comercials buits. Com ho revifem això?
Perquè els locals comercials tinguin vida i siguin actius, necessitem gent, necessitem ser atractius. Hem de reordenar els espais públics, fer-los més agradables i amb elements visuals impactants. I quan haguem dut a terme tota aquesta remodelació, serà el torn de comercialitzar la nostra oferta de locals. Som nosaltres els que hem d’anar a buscar el tipus d’operadors que volem; els escollirem nosaltres, no volem pas que pugui venir qualsevol a sol·licitar un local. Però si ho intentem ara mateix i aquests operadors veuen com estan les instal·lacions actualment, ens diran “aquí no m’hi fico”. Així que primer deixem el Port ben maco i després ens posem a buscar qui s’hi vol instal·lar.
“Nosaltres escollirem els operadors comercials per al Port, no volem pas que pugui venir qualsevol a sol·licitar un local”
Com es concretarà el projecte?
Volem que sigui un port molt més accessible. Avui en dia molta gent que passeja pel front marítim de Mataró ens passa de llarg, hem de fer que aquest passeig els condueixi de forma dinàmica i intuïtiva cap al nostre interior. També volem establir una anella de carril bici per apostar per la mobilitat sostenible. Ens plantegem estar molt més a prop dels ciutadans, i comptar amb pols d’atracció turística, com ara algun element singular i icònic que ens identifiqui. Tots aquests objectius els volem integrar en un projecte que donarem a conèixer als usuaris del Port el 9 de desembre, perquè també hi puguin dir la seva.
Els mataronins portem molt de temps sentint campanes sobre la remodelació del port. Aquest cop va de debò?
Ben aviat ho veurem. Al darrer consell del Consorci es va comprometre la inversió necessària que és molt important, de 5,6 milions d’euros. Ara estem redactant el projecte executiu i a principis d’any es licitaran les obres. A partir de llavors veurem grues i treballadors mans a l’obra a les nostres instal·lacions.
“Volem que sigui un port molt més accessible. Avui en dia molta gent que passeja pel front marítim de Mataró ens passa de llarg”
La qüestió de l’aparcament també s’ha de resoldre: avui és massa car.
El projecte preveu un canvi en el sistema de control d’accessos i també treballarem en mesures de fidelització dels clients habituals, a través de formes de col·laboració amb els establiments que hi hagi al Port. És un tema que ens preocupa, però tenim un aparcament de grans dimensions que podem convertir en un atractiu més.
Què n’opineu, des del Port, del projecte d’un pas subterrani a la ronda Barceló, lligat al trasllat de l’Estació de Rodalies?
En el nostre Pla especial urbanístic ja hi ha previst un espai entre l’Hotel Atenea i la Zona comercial disponible per si algun dia les diferents administracions implicades es decideixen a tirar endavant el projecte. És un procés complex, però no hi renunciem; si es fes, seria boníssim per a nosaltres.
Des del govern municipal també s’ha parlat d’instal·lar un equipament de ciutat a l’àmbit del Port.
Tenim un solar pendent de desenvolupar, a tocar de l’hotel. Estem treballant amb l’Ajuntament per analitzar què s’hi podria fer segons la normativa urbanística, i a partir d’aquí definir-ne el pla d’usos. S’ha parlat de la idea de construir-hi un centre de congressos, però també de la proposta d’una base nàutica... Estaria bé que fos un equipament ciutadà, que ajudés a integrar el port amb la ciutat, com a nexe d’unió. Però s’ha de concretar.
“Els temporals de garbí són cada cop més freqüents, i és cap allà a on tenim orientada la bocana, per la qual cosa estem desprotegits”
El Port de Mataró està adaptat, a nivell d’infraestructura marítima, o li calen molts canvis?
Estem treballant per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic. En els darrers mesos hem viscut diversos episodis on l’onatge ha saltat per sobre del dic de recer, i també hem vist com el nivell del mar puja i inunda part del moll. Els temporals de garbí són cada cop més freqüents, i és cap allà a on tenim orientada la bocana, per la qual cosa estem desprotegits. Ens entra el mar de fons i això afecta els caps d’amarrament de totes les embarcacions; cada cop que hi ha temporal hem de reforçar el servei de marineria. Hem de millorar la seguretat del Port, quelcom bàsic per a tots els propietaris d’embarcacions. Tenim previst instal·lar un botaones al dic de recer, i aprofitar per il·luminar-lo, de manera que el puguin utilitzar amb seguretat totes les persones que hi van a passejar o a córrer.