El sector de la construcció està en els seus pitjors registres. L’Informe de Conjuntura Socieconòmica de Mataró aporta algunes dades que demostren la caiguda d’aquest tipus d’activitat a la capital del Maresme: per primera vegada des de 1996, tot just fa 17 anys, a Mataró hi ha menys de mil assalariats en el sector de la construcció. Concretament 963, passant de ser el segon sector amb més assalariats ara fa cinc anys a ser-ne el novè. No és l’única xifra cridanera de l’informe, ja que la construcció d’habitatges també ha caigut en picat: entre el juny de 2012 i juny de 2013 es van fer a Mataró nou habitatges. Dades allunyades dels 180 construïts el 2011, inferiors a la pitjor dada fins aleshores (110 al 2008) i a molta distància dels ritmes dels anys 2005 i 2006 on es van fer 1.525 i 1.625 habitatges respectivament.
La caiguda d’un 91,6% del número d’habitatges iniciats respecte l’any anterior evidencia que el sector es troba estancat i que necessita buscar noves vies per sobreviure. Joan Antoni Pous, president del Gremi de Constructors de Mataró, admet que la construcció està “aturadíssima a Mataró i a la resta de llocs”, i que s’ha arribat a nivells per sota “de la crisi del 92”, davant la qual considera hi ha diferències palpables: “En aquell moment, per aguantar els treballadors els bancs deixaven crèdit, et podies endeutar, anaves eixugant el deute i es va donar la volta a la situació”. Segons explica, ara és diferent, ja que els bancs “demanaven que ens endeutéssim quan les coses anaven molt bé, i quan han anat malament el deute que tenim no és que ens el renovin, sinó que l’hem de tornar”.
Per Pous, fent autocrítica, considera que les empreses de construcció en plena voràgine del sector fa cinc anys “van treballar molt desprofessionalitzant una mica l’ofici; es necessitava molta gent i no tothom estava qualificat i això ha fet mal també a la credibilitat del sector”. El president del Gremi creu que hi ha hagut empreses que han fet mal perquè “no ho han fet bé, han fet compres de materials dubtoses, i la gent s’ha preocupat més de treballar que de professionalitzar-se i ara toca fer-ho al revés, aprofitar que no hi ha activitat per formar-se i tecnificar-se”.
El president del Gremi recorda, també, que a Mataró la construcció era el segon sector amb més treballadors “degut al moment”, ja que la ciutat “va créixer molt en pocs anys amb tot tipus de barris com la pròpia Via Europa”, i en aquest creixement potser descontrolat reparteix responsabilitats: “Com a constructor pur i dur, aquest no té la culpa ja que és un manufacturer que com més feina, més hores treballa”. En canvi, si veu en els promotors major responsabilitat en considerar que “es van afavorir de l’accés al crèdit gairebé sense garanties i hi havia molt d’intrusisme”. “no controlaven la possible baixada del valor dels immobles, pensant que sempre podrien cobrir el deute venent alguna cosa; quan el valor baixa i el deute es manté, punxen ells, les famílies del voltant, els que treballen des de diferents àmbits... i revertir-ho és complicat”.
El futur del sector
Per Pous, el futur del sector passa per dues vies: rehabilitació d’edificis vells i construcció industrialitzada. En el primer cas, considera que hi ha “un parc d’edificis molt vells” i que “no hi ha diners per tirar-los a terra i fer-los de nou”, per això cal entrar de ple en la rehabilitació, més ara que comencen a arrencar “ajudes en aquest àmbit”. En l’altra cas, Pous destaca que “cal fer-se a la idea que aviat tot serà prefabricat, no només uns bungalows sinó també blocs de pisos sencers, tot”. Segons explica, la tendència és aquesta, ja que “s’aconsegueixen menys costos i fins i tot major qualitat, perquè està tot més controlat i amb les màquines malauradament surt gairebé perfecte”.
Pous afegeix que aquest tipus de productes “compleixen al peu de la lletra tot el codi europeu, que és molt estricte”. “Ho compleixen perfectament perquè venen de fàbrica fetes, assajades, amb sistemes probats i ràpids de muntatge”, afegeix. Per aquí és per on aniran les coses assegura: “Les empreses s’han d’especialitzar en muntar cases prefabricades; hi ha sistemes que tenen provat que amb un equip de 8 persones fa un habitatge cada dia des del primer dia”. Sistemes que s’estan fent servir a l’Amèrica Llatina i que els permeten “fer 200 habitatges en tres mesos”. “Amb això no es pot competir”, clou.
-