El Síndic de Greuges ha posat Mataró com a exemple de bones pràctiques per evitar la segregació escolar en un informe sobre els guetos als centres educatius catalans. Mataró apareix destacada, al costat d’altres municipis com Vic i Olot, per l’aplicació de polítiques que han permès que, malgrat l'alt percentatge d'alumnes immigrants, es formin pocs guetos escolars. “Les mesures que s’han adoptat a ciutats com Vic, Olot o Mataró per repartir alumnes estrangers demostren que hi ha marge d’actuació”, va afirmar el síndic Rafael Ribó durant la presentació de l’informe.
L’informe del Síndic de Greuge demostra que el 85% dels escolars immigrants es concentren als centres públics catalans en l’etapa que va dels 3 als 16 anys, i alerta sobre sobre l'alt nivell de segregació. Al mateix temps, reclama mesures immediates relatives a la redistribució de l'alumnat immigrant per garantir la igualtat d'oportunitats. En aquest sentit, el Síndic denuncia que les polítiques posades en marxa per combatre fins ara la segregació escolar "són insuficients" i que les administracions "infrautilitzen" les mesures de què disposen per tallar el creixent creació de guetos. El Síndic denuncia, per exemple, que l'administració ha optat per "privilegiar la satisfacció de la demanda educativa de determinats grups davant l'elecció de centre i l'evitació de possibles conflictes" i que "s'obvia una política educativa que vetlli per l'equitat en la distribució de l'alumnat socialment més desafavorit".
Davant aquesta situació, reclama a la Generalitat i als ajuntaments més implicació en la lluita contra la segregació escolar amb mesures com l'establiment de zones educatives, l'obertura de nous centres i línies, les ampliacions o reduccions de ràtios, les reserves de plaça per als alumnes immigrants o les adscripcions entre centres de primària i secundària.
El Síndic demana que es posi fi a pràctiques com "l'especialització" d'alguns centres com col·legis que recullen la matrícula viva i reclama que s'investiguin millor els casos de fraus en els processos d'admissió. Entre d'altres mesures, insta també a que s'estableixi un màxim d'alumnat amb necessitats específiques per centre, i planteja la possibilitat que s'organitzin activitats conjuntes entre alumnes de centres segregats i no segregats, i que fins i tot que "puntualment" s'estudiï la mobilitat dels alumnes per realitzar algunes tasques escolars. El departament d'Educació hauria, a més, segons el Síndic, de definir "plans de xoc" en els centres que ja són guetos per minimitzar progressivament aquesta condició.
L'informe del Síndic trenca amb un tòpic estès com és que els guetos escolars es donen en barris amb molta població immigrant en assegurar que la segregació a l'escola és en molts barris clarament superior a la urbana. De fet, entre els 20 municipis amb major percentatge d'alumnes estrangers en primària, només dos es troben també entre els 20 amb més segregació escolar com són Salt (Gironès) i l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Sant Feliu de Llobregat, Lleida, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Sant Vicenç dels Horts i Esplugues de Llobregat, totes elles a Barcelona, encapçalen la llista dels municipis amb més segregació escolar en Primària. En Secundària, Barcelona apareix la primera a la llista, seguida d’Esplugue, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Gavà, Sabadell i Hospitalet de Llobregat.
L'informe adverteix també que, a més de la ja coneguda desigualtat en l'escolarització d'immigrants entre les escoles concertades i les públiques, també es donen importants diferències entre la mateixa xarxa pública.
