El tèxtil repunta en una ciutat de gran tradició en aquest sector com és Mataró. Un sector important per a la ciutat que als anys vuitanta representava un 45% de l’ocupació de la capital del Maresme i que va arribar a estar a només un 13% durant l’any 2010. En els darrers tres anys, però, la reindustrialització del tèxtil ha permès al sector créixer fins el 17% i generar uns mil llocs de treball en els darrers tres anys. Tal i com explica Miquel Rey, regidor de promoció econòmica, en els darrers deu mesos s’han creat uns mil llocs de treball en la industria de la ciutat, dels quals un 60-65% provenen del sector tèxtil. Això, sumat al creixement que ha tingut el sector els dos anys anteriors fa que s’arribi gairebé a la xifra dels mil, dels quals uns 400 són indefinits.
Per Rey, el model “ha canviat” i ha patit per diversos processos: “Vam viure una situació de pèndol, on als anys vuitanta ho fèiem tot aquí, a finals dels noranta vam anar a fer-ho tot a Àsia i ara s’està recuperant la producció local”.El regidor considera que els grans reptes actuals estan en avançar-se sobre què passarà d’aquí deu i quinze anys, per això la comarca segueix apostant per formació de qualitat que permeti diferenciar el sector d’aquí respecte d’altres: “Preparem un cicle de confecció i moda que permeti unir coneixements dels dos àmbits amb un cicle FP que es farà a l’escola de teixits de Canet amb la col·laboració de CETEMMSA”. Per ell, l’empresa dedicada a la innovació en el tèxtil, aquests cicles i el TecnoCampus han de marcar el camí del futur del tèxtil a Mataró i a la comarca.
Les necessitats del client manen
Fredu Aleñà, director general de Ditextmed, empresa tèxtil ubicada a Mataró, explica que el creixement que està havent-hi a Mataró en el sector es deu principalment a la necessitat dels clients, que “volen el producte més ràpid” i el temps de comandes s’escurça i perquè tots els que volen exportar a altres països d’Europa els surt més a compte fer-lo aquí. Tot i això, matisa que les peces de roba “més bàsiques” se segueixen produint fora. Ditexmed compta amb fàbriques a la Xina, i explica que el preu del cotó està baixant precisament perquè les grans economies “no volen perdre el partner asiàtic” davant aquesta tendència actual, tot i que segueix veient altres avantatges en la fabricació local del les peces de roba. “Fabricar aquí significa tenir millors condicions de pagament i més velocitat de producció”.
Un altre cas és Elàstics Montalbán, empresa tèxtil des de 1988. Manolo Montalbán considera que “més avall no es podia estar” i que mica en mica “la gent està perdent la por a la crisi econòmica”. A més, seguint amb els apunts que donava Aleñà, considera que ja no és tant fàcil anar a la Xina a produir: “les quantitats que es demanen per comanda són menors, i no surt a compte”. Montalbán afegeix que “ara no pots portar un contenidor amb comandes de samarretes en tres colors i sis talles diferents; potser luna talla concreta no es ven o el color gris no agrada i els números no surten”. La feina actual es basa en fer comandes “més petites” que si es venen “es tornen a fer”.
“A nosaltres la crisi ens va afectar, perquè fèiem puntes (80% del total de la seva feina) per roba interior i com que a al Xina es feien les peces senceres estàvem perduts; vam reinventar-nos fent gomes, buscant altres mercats com uniformes d’hospitals i nous articles”. Ditexmed ha crescut en plantilla amb una expansió del 20% en arribar a nous mercats i obrir botigues pròpies i Montalbán ha contractat sis persones en els últims anys per donar sortida a nous mercats. “Com a sector hem de tenir clar que el que fem ho hem de fer bé, de qualitat i entregar-ho en el menor temps possible”, clou Montalbán com a clau de l’èxit actual i futur.
Una de les màquines d'Elàstics Montalbán