El Tribunal Suprem ha denegat la sol·licitud de revisió de la sentència del cas Joan Peiró que havien demanat Mercè i Guillermina Peiró, filles del sindicalista i exministre condemnat a pena de mort i executat a Paterna el 1942. Segons s'ha comunicat avui, la resolució judicial dictada el passat 22 de setembre, denega la petició per manca de proves noves que puguin evidenciar l'error de la sentència. El tribunal accepta que les afirmacions acusatòries del tribunal militar, el qual va acusar a Peiró de formar part d'un comitè revolucionari i responsable directe dels assassinats que es van cometre a Mataró, no eren prou específiques, però passats els anys considera que no hi ha proves contundents per desmentir aquestes afirmacions
A més, el Tribunal Suprem ha considerat correcte que a Peiró li fossin aplicades les lleis del nou estat franquista encara que se'l condemnés per un fets suposadament ocorreguts durant la Guerra Civil i en zona republicana. El poder judicial s'empara en el fet que una Junta de Defensa Militar ubicada en la zona on va guanyar l'aixecament militar franquista, el 1936, ja va tipificar com a rebels aquells que s'alcessin contra el govern legítim, que irònicament l'identificaven amb el Moviment Nacional.
El tribunal però ha estat força renyit en el moment de dictar la resolució. Dels cinc magistrats del tribunal dos han votat a favor de la revisió del cas. Per una banda aquests magistrat han considerat il·legal la sentència condemnatòria de Joan Peiró per haver estat executat en base lleis franquistes redactades quan la república encara era vigent. La conducta de Sr. Peiró no constitueix cap delicte d'adhesió a la rebel·lió, ja que aquest delicte de rebel·lió tipificat i l'únic vigent era contra el govern i les institucions de la República, no contra el nou Estat. I afegeixen: La trajectòria sindicalista de Joan Peiró, el fet d'haver format part del govern de Largo Caballero, d'haver estat membre del Comissariat general d'Electricitat i haver escrit diversos articles periodístics contra la causa nacional no poden considerar-se delictes de rebel·lió, segons es llegeix en el vot particular d'un dels magistrats. Però aquests dos vots no han estat suficients.
La família continuarà lluitant
La família Peiró ha rebut la notícia sense gaire sorpresa ja que esperaven aquest desenllaç. Es romurejava que ens negarien la revisió, ja que actualment hi ha més magistrats de l'altra banda que del nostre; fins i tot, alguns si poguessin voldrien ressuscitar alguns morts, ha explicat Guillermina Peiró. Però la filla del sindicalista no perd l'esperança i assegura que si poden apel·laran la sentència. Per vergonya hem de continuar lluitant, per fer justícia, perquè algú reconegui que el pare va ser assassinat i perquè la memòria històrica no s'amagui, ha assegurat Guillermina, qui agraeix el suport rebut des de Mataró ja des de molt abans de l'inici d'aquest procés judicial. Tinc 82 anys però continuaré defensant la memòria del pare fins que em quedi alè, són les paraules d'una dona que considerada aquesta lluita un puntal on continuar aferrant-se.
Joan Peiró