Els cingles de Bertí separen l'altiplà del Moianés del Parc natural del Montseny, al Vallès Oriental. Si pugem en cotxe per la C-17 els reconeixerem de seguida. Es tracta del massís que s'aixeca, a mà esquerra, sobre els municipis del Figaró, Tagamanent o Sant Martí de Centelles. Et proposem pujar fins als cingles des del municipi del Figaró, situat a peu de la C-17, i que és també una de les entrades del parc natural del Montseny. La ruta, circular, puja als cingles per Sant Pau de Montmany i baixa pel Sot del Bac, i tot i que pot semblar molt dura si mirem els cingles des del poble estant, ja que els veurem molt enlairats, un cop ens posem a caminar no ho és tant. Són 500 metres de desnivell i la sortida es pot fer en un matí, en unes 4 hores. La pujada val la pena perquè ens ofereix unes espectaculars vistes del Montseny, el prepirineu i la Mola, a Sant Llorenç del Munt.
imatge
L'avantatge de sortir d'El Figaró és que no depenem de cotxe per fer aquesta sortida. I és que hi podem arribar en tren. Això sí, tot i que un cop arribem a l'estació trobarem més informació dels Cingles de Bertí, per fer la ruta és imprescindible anar amb mapa de la zona per orientar-se bé. Des del Figaró enfilem un camí que està indicat com la ruta del Santuari de Puiggraciós i la volta als cingles. A la mitja hora de camí, arribem a la gran masia de Ca n'Oliveres, del segle XIII, des d'on ja tenim unes bones vistes de tots els cingles.
Trobarem diverses bifurcacions però seguim sempre per la pista principal. En arribar al pla de Rosselló i el coll de Can Sunyer prenem el camí de la dreta i arribem al Pla del Batlle, on abandonem la pista principal que segueix fins al santuari de Puiggraciós i tombem a la dreta per dirigir-nos cap a Montmany. Aquí el camí no està tan marcat. Deixem la pista ampla per caminar per un corriol obert per caçadors que ens acosta, en uns 10 minuts, fins al petit santuari de Sant Pau de Montmany, antiga parròquia rural del Figaró des del segle X però que va ser abandonada el 1910 per traslladar el culte religiós al santuari de Puiggraciós. L'edifici, gòtic, actualment es troba en ruïnes. Té l'entrada tapiada perquè amenaça d'esfondrar-se. Una mostra del seu estat ruïnós és l'espectacular esquerda que parteix la façana principal per la meitat.
Des del santuari de Montmany, seguim pujant cap els Cingles seguint, ara, unes marques de color blau que ens porten fins al grau de Montmany, per on pugem en cinc minuts a dalt dels cingles per un camí en zig-zag. Un cop a dalt, ja podem contemplar les fabuloses vistes del nostre voltant: a una banda, el Montseny, a l'altra, Sant Llorenç del Munt amb la inconfusible silueta de la Mola, i al nord, i més lluny, el prepirineu. Molt a prop trobem una taula de pedra amb bancs que ens convida a descansar i menjar alguna cosa. Ara el camí segueix per la carena, per un itinerari marcat amb senyals verdes, direcció a la Trona, amb la seva figura inconfusible sobresortint dels cingles.
El camí (GR-5) es troba amb el sender de petit recorregut PR-33 (marcat amb senyals grogues i blanques) que baixa al Figaró pel Sot del Bac quan passem per la masia de Bellavista, que ens quedarà a mà esquerra. Abans de baixar, però, no podem marxar sense treure el cap a la Trona. Acostar-nos-hi només ens portarà un minut tot i que segurament l'indret ens atraparà i decidirem seure allà una estona per gaudir del paisatge. Amb el record de les fantàstiques vistes que tenim des d'aquest punt enlairat dels cingles emprendrem la baixada al Figaró pel Sot del Bac. En una hora haurem arribat a l'estació.
Però també serà una hora plena de paisatges increïbles. Si els cingles ens han meravellat amb les seves vistes, el Sot del Bac ens atraparà amb la seva vegetació i zones ombrívoles i amb l'espectacular salt d'aigua del Prat. Al costat de la cascada hi ha l'agulla del Salt i, més avall, veiem les Dues Germanes, dues peculiars columnes rocoses formades a partir de l'erosió de calcàries de fa 200 milions d'anys.
-