El regidor d'urbanisme Arcadi Vilert va anunciar al darrer ple, celebrat el dijous 6 d'abril, que l'Ajuntament ha decidit donar una segona oportunitat als projectes finalistes del concurs públic per l'edificació de l'illa de Can Cruzate, que el mes de gener va quedar desert. El problema no era la qualitat dels projectes, sinó que tots tenien un o altre defecte; es tracta d'un espai conceptual i social i cap idea si adequava perfectament, va assegurar Vilert davant la pregunta formulada pel grup de CiU.
Concedint una mica més de temps, l'ajuntament espera que a la segona volta els resultats siguin més positius. Donem una nova oportunitat als finalistes perquè ara poden invertir més temps, diners els finalistes van ser obsequiats amb 6.000 euros cadascun- i creativitat, va explicar Vilert. Aquesta resposta no va agradar els nacionalistes: Coneixem despatxs d'arquitectura que es van presentar a aquest concurs amb feines molt ben fetes, per tant, ara el govern no pot menysprear 47 projectes presentats, dient que es van fer ràpid i sense cobrar, va protestar Maria José Recoder.
Vilert va voler deixar clar que PUMSA no té cap mena de decisió sobre el futur projecte d'edificació de Can Cruzate, ja que el darrer sí s'haurà de sentir en el ple municipal. També va explicar que la decisió de deixar desert el concurs va ser del jurat, format per set membres, tres tècnics de l'Ajuntament de Mataró i quatre professionals del sector. I, finalment, va remarcar que les bases del concurs estaven correctament redactades, sinó aquest certament no hauria estat considerat el concurs més important del mes de gener pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Només es realitzaria una segona convocatòria del certament si cap dels tres finalistes agradés en la segona volta.
Mil metres quadrats
Segons les bases del concurs, l'Ajuntament té la intenció de construir a l'illa de Can Cruzate, una àrea de 1.000 metres quadrats entre la Plaça de l'Ajuntament i la Plaça Gran, un edifici o complex amb usos residencials, una part de protecció oficial, i, a la planta baixa, una zona comercials vinculada a la creació artística o artesana. A més, la reconversió de la zona s'ha de fer sense malmetre el patrimoni artístic-arquitectònic dels edificis actuals, com finestrals gòtics o rajoles.
