Christine és professora de francès a l’acadèmia International House de Mataró ara fa 24 anys, tot i que ja en porta 38 a la ciutat. Després de criar-se a Marsella, amb només 19 anys va decidir deixar-ho tot i venir a viure a la capital del Maresme. Ho va fer per amor. Des de petita venia cada any a passar les vacances d’estiu a Salou i va ser allà on va conèixerun noi català pel qual va decidir instal•lar-se a Mataró. Els inicis no van ser fàcils: l’idioma, deixar enrere la seva família, el país acabava de sortir del franquisme... Però la Christine va aconseguir adaptar-se. Ara, amb dos fills i una vida estable aquí,està feliç amb tot el que li dóna Mataró: “Ara ja m’he acostumat a viure aquí, estic encantada amb la ciutat i no em treuen ni amb aigua calenta”.
Com van ser els inicis? Et vas adaptar bé?
Vaig arribar a Mataró l’any 1977 i em va costar gairebé tres anys adaptar-me, sobretot per la mentalitat que hi havia aquí. Feia només dos anys que s’havia mort Franco, encara la gent tenia por i jo venia d’un país que potser portava 5 anys més avançat amb tot. Quan Espanya va començar a evolucionar i a posar-se a la mateixa alçada que França o la Unió Europea, llavors la cosa ja va canviar.
Coneixies l’idioma?
Ni sabia que existia el català! Quan vaig arribar em vaig trobar amb un idioma completament nou. D’espanyol sabia algunes paraules, però molt poques. No entenia res i em vaig haver d’adaptar per força, aprenent en el dia a dia i amb la pràctica. Sort que tenia facilitat per aprendre i en dos mesos ja parlava tant català com castellà.
Què et va sorprendre de Mataró quan vas arribar?
Aquí s’havien quedat 10 anys enrere. Sobretot em va sorprendre la manera de vestir, ja que a França la moda estava molt avançada en aquest sentit. Quan vaig arribar també em van sorprendre molt els cotxes, que eren molt petits, i els trens em semblaven molt estranys llavors.
Quines diferències destaques respecte a la vida a Marsella?
A Marsella la gent no surt com aquí. A Mataró hi ha molta vida als carrers, allà sopen molt aviat i a les 19:30h ja no hi ha gent pel carrer. Aquí el diumenge la gent fa cua per entrar al restaurant, allà no tant. Mai he volgut marxar d’aquí perquè m’agrada la vida, la gent i l’ambient que hi ha per tot arreu.
Què és el millor de Mataró?
La festa aquí és el millor que hi ha i a mi sempre m’ha agradat molt sortir. Mataró és una ciutat estupenda, al costat del mar, de Barcelona, de la Costa Brava, de la muntanya... Estic encantada, Mataró és la meva ciutat i sóc una catalana més. Potser el que falten són cinemes al centre de la ciutat, com els que hi havia abans.
Segueixes connectada a Marsella? Què trobes a faltar d’allà?
Allà tinc la meva família i vaig un parell de cops a l’any per veure-la. De tant en tant enyoro la terra, sentir francès, l’ambient, anar i caminar pels carrers d’allà ... Al principi també trobava a faltar la multitud de gent pròpia de ciutats grans, però ara al contrari, Barcelona m’atabala.
Mai t’has plantejat tornar?
Estic molt bé a Mataró, m’he acostumat bé i no tornaria a França. Però sempre dic que quan agafi la jubilació potser sí que me n’aniré allà. Però aniré allà i aquí, és a dir, no deixant ni un lloc ni l’altre. Amb un peu a cada lloc.
-