"La gran escalinata, flanquejada de superbs xiprers, encarada sobre la punta de Santa Cristina, produeix una impressió inesborrable i és un dels moments més bells de la costa (...) Santa Clotilde és la millor casa del litoral entre Barcelona i França". Amb aquestes paraules l'escriptor Josep Pla descrivia a la seva Guia de la Costa Brava els jardins noucentistes de Santa Clotilde de Lloret de Mar (la Selva). Gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i els propietaris de la finca, els jardins tornen a estar oberts al públic. Durant molts anys, però, la seva bellesa s'ha mantingut en secret i en la privacitat de la finca.
Els jardins són una mostra de la influència del Renaixement italià a Catalunya. L'arquitecte i urbanista Nicolau Rubió i Tudurí, que va ajudar el mestre francès Forestier en la creació dels Jardins de Montjuïc de Barcelona, els va construir a petició del marquès de Roviralta l'any 1919. El resultat van ser uns jardins al costat del mar, dalt un penya-segat, que segueixen les simetries i disposicions pròpies dels jardins del Renaixement italià del Quatrocento i del Cinquecento. Terrasses que se superposen, camins que s'entrecreuen, rampes i escales. Els camins principals condueixen al visitant als diferents punts d'interès: estàtues i petites fonts, elements ornamentals que intenten trencar la uniformitat del jardí.
La visita mereix també la pena per la col·lecció d'estàtues de marbre d'estil neoclàssic, una col·lecció de rajoles de Xavier Nogués, i les Sirenes de l'escultora Maria Llimona. Els tapissos, les pintures, el museu naval en miniatura i la col·lecció única de ceràmica catalana especialitzada en temes de mar acaben de fer d'aquest jardins un autèntic museu del mediterrani clàssic, il·lustrat i romàntic de principis del segle XX
-