Una tarda de dijous qualsevol al centre de Mataró. A la plaça de les Tereses es respira un ambient lúdic provocat per la mainada que gaudeix dels seus últims dies abans de tornar a l'escola. La gent gran pren la fresca i també hi ha qui treballa (són els que corren). Aquest espai suposa una micro representació de Mataró que servirà per illustrar què opinen sobre la participació ciutadana.
L'anunci per part de Jaume Graupera fa pocs mesos sobre el "pas tímid" que el Govern tripartit feia en relació als pressupostos participatius va aixecar una bona polsaguera política. Ara, després d'haver-se presentat públicament, la gent encara no té clar què significa això dels mecanismes de participació ciutadana. Mentre passeja amb la seva senyora, en Jesús Chiva, de 70 anys, es mostra escèptic. Sempre que es facin servir per escoltar i fer el que demana la gent em sembla magnífic. L'opinió de la Dolors Carrasco, de 46 anys, és més crítica. Considera que aquesta és una maniobra política més per captar vots i que és una eina que s'ha de perfeccionar. Crec que aquestes actuacions són més de cara a la galeria. En qualsevol cas hauria de ser un sistema molt representatiu, comenta.
La Sílvia Bruguera, de 31 anys pensa que la implicació popular és necessària, tot i que la gent passa bastant. La Meritxell Vidal, de 28 anys, té una opinió més concreta. La gent hauria de poder decidir més coses relacionades amb la cultura, perquè a Mataró hi ha molt poca vida.
Algú s'implica?
Sovint es tendeix a criticar la feina dels polítics. Resulta un exercici quotidià, propi de les sobretaules o quan es coincideix amb algun conegut d'altra tendència política. Però, què passa quan als ciutadans se'ns dona la oportunitat de participar en decisions que ens afecten a tots? Estem preparats per fer política? Jo crec que sí -assegura en Jesús-, però tothom va a la seva i només es dedica a criticar. La Sílvia, en canvi, ho té més clar: Sincerament, crec que no. Una cosa es pensar-ho, una altra és trobar el temps per fer-ho.
