D'aquella pols vénen aquests fangs. Els 94 habitatges de protecció oficial promoguts per la Generalitat al Pla d'en Boet, repartits en quatre blocs entre la Torre Llauder i la comissaria dels Mossos, es van inaugurar fa tan sols sis anys però avui són un autèntic desastre. L'ocupació il·legal de més d'una desena de pisos buits ha derivat en activitats delictives -tràfic de drogues, robatoris a trasters- i ha fet impossible la convivència veïnal. Però les raons dels actuals problemes de seguretat i de convivència radiquen en les deficiències de base que presentava la promoció en sí: habitatges uniformes -gairebé un centenar de pisos pràcticament idèntics-, massa petits -menys de 50m2- i amb un manteniment deficient, fet denunciat pels propis veïns. Malgrat les deficiències de l'actual mercat de l'habitatge, avui gairebé ningú vol un d'aquests pisos. Si més no, legalment.
"La gent s'apunta a la llista d'espera per accedir als pisos però a l'hora de la veritat no els interessa", reconeixen fonts d'Adigsa, l'empresa pública de la Generalitat que gestiona els pisos, construïts per l'INCASOL. "Ens costa molt omplir els que queden buits", afegeixen. Són un total de 94 habitatges, amb superfícies entre 40 i 43m2, d'una sola habitació i amb una plaça d'aparcament i un traster vinculats. Es van inaugurar l'any 2009, amb la presència del llavors president de la Generalitat, José Montilla. Els habitatges són per a menors de 35 anys, en lloguer de màxim 5 anys, entre els 315 i els 335 euros mensuals, però el preu ha anat baixant.
En Cristian, que va viure en un d'aquests habitatges durant un any i mig -en va marxar quan van començar les ocupacions il·legals-, recorda que va accedir-ne al lloguer a través d'un nou concurs públic realitzat el 2012. "Se sortejaven uns quaranta pisos, i érem més de 100 aspirants. No entenc perquè quan en van quedar buits no van cridar als qui estaven a l'espera", afirma. Des d'Adigsa expliquen que sí que es va fer, però que la resposta va ser majoritàriament negativa. En el primer sorteig realitzat, l'any 2009, es van presentar un total de 226 sol·licituds, però només se'n van admetre 122 perquè 104 no reunien els requisits. 30 dels adjudicataris, finalment, van renunciar-hi ja en aquesta primera convocatòria.
Una promoció uniforme
La promoció de l'INCASOL incomplia un dels preceptes bàsics en tota promoció immobiliària: combinar diferents tipologies d'habitatges per atreure compradors o llogaters de perfils variats. 94 pisos idèntics impedeixen cap mena de flexibilitat en aquest sentit. Fa sis anys aquest model tenia més sentit, ja que la situació del mercat immobiliari era força diferent a l'actual, amb preus encara molt disparats i una població amb la capacitat adquisitiva molt reduïda per la irrupció de la crisi. La necessitat d'habilitar tants pisos com fos possible per a joves que volguessin emancipar-se va empènyer a aquest model, que avui ha quedat obsolet perquè el mercat lliure ofereix millors oportunitats de lloguer.
En la reunió de dimarts passat l'Ajuntament va plantejar a Adigsa la possibilitat d'enderrocar envans per convertir dos pisos en un de sol amb una superfície superior als 80 m2, i dotar així de més variants a la promoció. Des de l'empresa pública afirmen que ho estudiaran, però que el cost d'aquesta opció és "molt elevat". La por del consistori i dels veïns és que els episodis d'ocupació es repeteixin en el futur malgrat que es resolguin els actuals (hi ha tretze procediments judicials oberts).
Farts dels problemes de convivència
En Cristian va decidir marxar al febrer de 2014, després d'un any i mig vivint en un dels pisos d'aquesta promoció. "El pis del costat portava mesos buit, fins que van decidir ocupar-lo", recorda. Recorda que van entrar pel balcó i van trencar els vidres. D'aquella primera ocupació en van sorgir diverses més. "Feien el que volien, i com que la Generalitat passava de tot, vaig decidir que millor marxar", recorda en Crístian. Les denúncies veïnals per manca de manteniment de l'immoble ja venien d'anys anteriors, amb problemes d'humitats i altres desperfectes no resolts. Però es van accentuar quan van començar les ocupacions il·legals, ja que tots coincideixen en dir que ningú ha mogut un dit fins ara per aturar-les.
"Molts veïns del bloc han marxat perquè la convivència és insostenible", explica un dels residents actuals als pisos del Pla d'en Boet, que com la resta de veïns prefereix mantenir-se en l'anonimat. Porta tres anys vivint-hi, en un pis del bloc nord, que dóna al carrer Sant Cugat. Els problemes més greus, apunta, es produeixen en els blocs del sud, on hi ha la majoria de pisos ocupats. Denuncia que Adigsa "s'ha desentès" de tot plegat, tot i que els veïns han estat víctimes de robatoris als trasters i han vist com els ocupes traficaven amb drogues. punxaven les connexions d'aigua, llum i gas, o subarrendaven els pisos ocupats. "Aquí no entenem com és que pisos com aquests, amb pàrking i traster per només 300 euros, portessin tants mesos buits", reitera el veí, que també lamenta que els veïns no s'atreveixen a denunciar per por a represàlies.
-