Una seixantena de persones es van donar cita ahir a Can Palauet per celebrar l'acte de caire més institucional del vintè aniversari del Centre Sant Pau. Acompanyats de l'alcalde, Joan Antoni Baron, hi van ser els quatre directors que fins ara ha tingut el Centre: mossèn Ignasi Marquès, Quim Pons, Juanjo Bertran i Ferran Moreno, els quals van relatar l'evolució que ha anat patint el Centre al llarg dels anys.
El primer a intervenir va ser mossèn Marquès, que va fundar el Centre el 1984, quan era rector de la parròquia de Sant Simó i Sant Pau davant l'arribada dels primers "negres del Maresme". Marquès va recordar durant la seva intervenció com els veïns del barri l'anomenaven "el capellà dels negres", en motiu de la seva dedicació al centre, que llavors s'anomenava Centre d'acolliment d'africans Sant Pau.
Marquès va recordar com els inicis no van ser fàcils i que la iniciativa va gaudir abans del reconeixement de la premsa estrangera -The New York Times va parlar-ne el 1987- que no pas de la nacional i local -La Vanguardia en va parlar el 1988 i la premsa local l'any següent, va recordar en to de queixa-. Així mateix, l'exresponsable del centre va explicar que va ser primer el Govern Central qui va donar finançament a l'entitat i posteriorment la Generalitat i l'Ajuntament: "No érem precisament populars i encara me'n recordo del dia que vaig haver d'esborrar una pintada que deia 'Negros go home'", va explicar.
Després d'ell, el jesuïta Quim Pons, que li va prendre el relleu el 1994, va explicar la segona etapa del Centre, quan va passar a dependre directament de Càritas Diocesana. En aquell moment va començar a fer-se evident que el Centre no podia ser d'acolliment només d'africans, perquè ja hi havia tants o més magrebins. Pons li va voler donar la volta al projecte: "Vam veure que també havíem d'acollir la gent necessitada del barri, de manera que fos un centre d'integració real. I que havíem de sortir al carrer i tenir dimensió pública".
En acabar, va prendre la paraula Juanjo Bertran, director des de l'any 2000 fins el 2002. "En aquest període vam començar a fer les primeres classes de català i a tenir com a professors alguns immigrants, així com crear un casal d'estiu i resoldre problemes puntuals d'habitatge de joves que arribaven amb molts problemes", va recordar. Per últim, Salvador Obiols, director adjunt de Càritas Diocesana, va clamar perquè a Catalunya no hi hagi altres catalans. "Ens hem d'integrat tots, els uns amb els altres", va dir.
L'exrector, davant del qual seia l'actual responsable de la parròquia, mossèn Vicenç Mira, va valorar especialment el fet que l'acollida als africans era tant per part de persones creients com no creients.
