Molts mataronins es creen grups d'amics i amigues per fer rutes per diverses sales.

"Els Room Escape de Mataró no tenen res a envejar de Barcelona, Londres o Bali"

'Escapistes' mataronins expliquen per què els Room Escape han crescut tant i què els fa tant divertits.

Actualment a Barcelona hi ha registrats més de 400 Room Escape. Una oferta enorme que fa que tothom pugui trobar la seva sala predilecta. Però els usuaris o ‘escapistes’ d’aquestes activitats, cada vegada més creixents i sobretot heterogenis (tothom pot jugar-hi), coincideixen en allò que fa tant divertit els Room Escape. “L’adrenalina que et generen, el repte personal d’intentar sortir... I no saber què et trobaràs a dins fan que sigui un còctel explosiu”, explica l’Ana López, que fa tres anys va començar a sentir parlar d’aquestes sales i amb unes amigues van provar-ho. En el mateix sentit s’expressa la Núria Manté, que des de la primavera passada també s’apunta al bombardeig de fer Room Escapes de manera freqüent: “tothom ho havia provat i em vaig animar a través d’una amiga; em va cridar l’atenció les temàtiques i el fet que et permet viure petites aventures”.

Manté, a més, afegit que el més divertit d’això és “posar a prova la capacitat que tenim les persones per resoldre enigmes i treballar en equip; si a més, et posa una mica de tensió, li sumes adrenalina pura”.  Ambdues coincideixen en el nivell dels Room Escape de Mataró. “N’hi ha de molt bons, amb temàtiques fantàstiques i alguns són sense dubte dels millors de Catalunya”, relata López. 

Dos mataronins que semblen haver-se convertit en experts internacionals són la Sandra Iriarte i en Dani Fernández, que als seus viatges arreu del món no li diuen que no a provar Room Escapes allà on van. “El primer contacte amb el Room Escape va ser amb un joc d’iPad; poc després vam saber que s’estaven fent sales que reproduïen aquestes dinàmiques de videojoc i ens va encantar”, explica la Sandra. 



“El que més ens agradava era la idea de completar un repte, veure si podíem sortir; però a mesura que n’hem fet més, el que volem és provar nous trencaclosques més complexes”, afegeixen.  També relaten com al principi les sales es basaven en resoldre enigmes que et donaven un codi per obrir un cadenat i ara “et fan fer de tot: jugar amb uns miralls per moure un punter làser, moure’t d’una sala a una altra a través d’escales de bombers... Són tota una experiència”.

Segons expliquen, a Bali van fer-ne un de perillós: “Els puzles no eren complicats però l’envergadura era enorme: vam pujar una escala de bombers de 20 metres, sense mesures de seguretat, per arribar a dalt d’un far!”. En canvi, a Anglaterra “treballen molt bé els puzles però els falta ambientació”.

I a Mataró?
Per la Sandra i en Dani, el més sorprenent és veure “com han evolucionat des del primer que vam fer als tres que hem fet aquest darrer any; una immersió directa en el joc, tensió, un paper important del Game Master i una ambientació molt elaborada; no tenen res a envejar als que hem fet a Londres, Mallorca, Barcelona o Bali”. Ells, que viuen fora però venen sovint, tenen clar que a cada visita “inclourem algun Room Escape que no haguem fet”.

Coll i Regàs, entreteniment i cultura

La Casa Coll i Regàs és un dels edificis modernistes més importants de Josep Puig i Cadafalch a Mataró. Però quan a la Fundació Iluro se li va proposar fer un Room Escape com a idea per atraure nous públics a espais culturals, no s’ho van pensar ni un segon. “Forma part del projecte  Anima, que vol encetar propostes innovadores en espais culturals”, explica Pere Canyada, responsable del Room Escape de la casa Coll i Regàs.



“Vam veure que hi havia un ‘boom’ d’aquestes activitats i ens va semblar una bona línia per acostar-nos a nous públics”, relata. Això sí, calia encabir-ho en la realitat d’un entorn inamovible ni modelable. “Teníem l’objectiu de fer una activitat lúdica però a la vegada, que servís per extreure coneixements, veure la casa des d’un altre punt de vista”, afegeix.  El format escapa de l’estil imperant, ja que aquí la idea no és tant trobar la sortida, sinó trobar un tresor amagat.

Tot plegat, “relacionat amb la casa Coll i Regàs i amb el seu arquitecte, Josep Puig i Cadafalch”. La resposta rebuda fins el moment és positiva, ja que els usuaris troben “un Room Escape diferent, sobretot perquè quan acaba la prova expliquem la història del misteri, donem context a tot el que han fet i això fa que sigui una experiència molt més complerta”.

Com que a la Coll i Regàs s’hi fan altres activitats,  es tracta d’un Room Escape que es munta i es desmunta i que no es pot fer sempre. Tot i que estan marcats el primer diumenge de cada mes i un divendres cada quinze dies, els organitzadors matisen: “sempre diem que se’ns pot escriure per buscar altres dates, no és un calendari tancat i fa poc vam organitzar-ne alguns en dimecres”.