El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat les dades de les víctimes espanyoles del camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen, a Àustria. Un total de 4.427 persones de les quals es poden consultar els noms complets, el lloc de naixement i el dia de la mort. La llista es pot consultar a través d’Internet i permet descobrir, per exemple, quants mataronins hi van perdre la vida. Van ser, oficialment, un total de 8 persones nascudes a la capital del Maresme.
Camilo Quintana Basas, Elias Soriano González, Joaquim Mir Bugada, José Herrera Altamira, Jossé María Julia Mendoza, Josep FerrerCol, Julio Pey Torrents, i Ramon Amento Carmen. Tots ells amb edats compreses entre els 27 i els 41 anys, tots ells assassinats els anys 1941 i 1942. Tots ells mataronins, de la llista de milers de republicans que es van veure obligats a exiliar-se, que van patir les dues guerres, la Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, fins acabar sent-ne víctimes. Bona part de les víctimes van creuar la frontera cap a França l’any 1939, fugint de l’avançada de les forces franquistes, i van acabar integrant-se a l’exèrcit francès o a la Resistència contra els nazis.
Llistat dels 8 mataronins morts a Mauthausen. Font: Miguel Guillén
La llista ha estat publicada al BOE després del treball realitzat per un grup d’historiadors dirigits pel professor Gutmaro Gómez Bravo, de la Universitat Complutense de Madrid. Mauthausen-Gusen va ser un complex de dos camps de concentració i extermini que va funcionar entre els anys 1938 i 1945, a Àustria, quan el país formava part del Tercer Reich alemany. Es trobava a tocar d’una empresa que explotava una cantera de granit, en la qual els presoners eren obligats a treballar-hi en condició d’esclavitud. A part de catalans i espanyols, s’hi van concentrar militants polítics, homosexuals i resistents de diverses nacionalitats, a més de gitanos i, sobretot, jueus.
L’any 1997 l’escriptora i periodista Montserrat Roig va publicar ‘Els catalans als camps nazis’, que recollia una cinquantena de testimonis dels deportats republicans catalans, bona part dels quals a Mauthausen. Un llibre que va esdevenir un emblema de la historiografia catalana. Segons Roig, els ciutadans dels Països Catalans que moriren a Mauthausen i als seus Kommandos annexos voreja la xifra de dos mil. Entre els que en van sobreviure hi figurava Joaquim Amat Piniella, que arran de la seva experiència al camp va escriure la novel·la ‘K.L. Reich’. El llibre analitza la peripècia vital i moral de l'Emili, un deportat republicà que sobreviu cinc anys en un camp de concentració fent dibuixos pornogràfics per als SS.