“Cada dilluns al matí, això sembla Sodoma i Gomorra”. Així defineixen empresaris i treballadors dels passatges Carrasco i Formiguera i Pablo Iglésias l’estat en que es troben aquests carrerons del polígon industrial de Pla d’en Boet a l’inici de cada setmana. Passades les 12 del migdia de dilluns la imatge que ofereixen és deplorable, tot i que els propietaris dels negocis instal·lats en aquests vials ja han recollit força brutícia: ampolles de cervesa i licors mig buides, llaunes de refrescos i trossos de fruita per enriquir els combinats alcohòlics s’amunteguen en tots els racons, fruit del fenomen del ‘botellon’ que té lloc les nits de cada cap de setmana a la zona. Els propietaris i treballadors dels negocis d’aquests dos carrerons (situats en paral·lel i que, de fet, conformen un únic passatge) porten anys patint els efectes secundaris de la principal zona d’oci nocturn mataronina, ubicada al mateix polígon. Les conseqüències, però, van més enllà d’ampolles buides. “Hem trobat de tot, des de preservatius usats a xeringues, i les rates volten per aquí com si fos casa seva”, apunta Francisco Javier Jurado, de l’empresa Jupru Textil. Estan farts que s’acumuli brutícia de tot tipus i exigeixen que l’Ajuntament prengui mesures d’una vegada, ja que denuncien que fins ara se n’ha desentès.
“Patim aquesta situació des de fa dos o tres anys amb la proliferació de més discoteques per la zona, però aquest estiu s’ha notat encara molt més”, constata Rosa Segrelles, propietària de l’empresa Toyse Grup Mataró. La pròpia Segrelles ha estat testimoni del que passa en aquests carrerons un dissabte a la nit: desenes de cotxes aparcats en qualsevol lloc, un munt de joves bevent combinats preparats per ells mateixos i deixant-ho tot en un estat lamentable. “Havia d’anar a l’empresa per una urgència però en veure tot allò ho vaig deixar córrer”, recorda Segrelles, que afegeix que alguns diumenge al matí encara hi ha vist gent “dormint al cotxe esperant que els passi la mona”. Els mecànics del taller Sánchez-Valero, per la seva banda, es veuen obligats a tancar tots els cotxes a l’interior de la nau per por a que resultin danyats durant el cap de setmana, i també han de posar la tanca a la rampa que condueix a l’aparcament comú de totes les naus. “Si no ho fem, hi entra qualsevol i allà hi passa de tot”, destaca Carlos Valero, treballador del taller. L’acumulació d’ampolles trencades també els fa témer que es produeixin punxades entre els cotxes que volen accedir a l’establiment. Albert Reyes, que dirigeix el restaurant King’s Dreams, refusa criticar que els joves beguin a la via pública, però lamenta que la brutícia que provoquen, en no recollir les ampolles i llaunes, malmeti la imatge del seu negoci. “No és de rebut que tinguis un restaurant en un carrer on hi hagi tanta brossa i hi campin les rates”, assegura.
Sense servei municipal
El que més lamenten els treballadors del sector, però, és que l’Ajuntament no es faci càrrec de la situació. Asseguren que encara ha d’arribar el dia en què vegin una brigada del Servei de Neteja municipal actuar en el seu carrer. Ho han reclamat en diverses ocasions al consistori, però destaquen que fins ara s’han limitat a prendre nota i res més. Aquesta situació ve donada per la complexa jurisdicció d’aquests dos passatges: hi ha trams privats, propietat de les empreses que hi resideixen, i altres parts públiques. Aquesta és la raó que, segons afirmen els empresaris, han esgrimit des del consistori per negar-se a netejar la zona. Però en realitat els trams considerats públics estan igualment bruts i desatesos. Reyes, de King’s Dreams, explica que abans de les vacances estivals es va personar a la zona un equip de Medi Ambient de l’Ajuntament per inspeccionar-la, realitzar un informe i fer una batuda contra les rates. “El problema, però, no són les rates, sinó tota la brutícia que hi ha que permet que voltin per aquí”, destaca Reyes.
Brossa acumulada
La manca d’higiene en aquests carrerons no ve motivada tan sols pels joves que beuen a la via pública. Els empresaris també denuncien que al polígon hi manquen contenidors de brossa; de fet, en els dos passatges només n’hi ha un, contractat per King’s Dreams a una empresa privada. “La meva brossa és orgànica, així que no en podia prescindir”. El seu contenidor, però, està envoltat de bosses d’escombraries d’altres negocis, el mateix que passa en moltes cantonades de la zona.”No saben on deixar-la i l’acaben depositant on poden”, apunta el restaurador, que denuncia que tota aquesta brossa acaba convertint-se en un niu de brutícia i de rates. “No entenc aquesta situació, perquè aquí tots paguem la nostra taxa de la brossa a l’Ajuntament”, afegeix Jurado.
Tres imatges de la brutícia acumulada als carrerons