Els armats de Mataró són un símbol de la Setmana Santa mataronina. Les seves desfilades són considerades patrimoni de la ciutat; la primera trobada que hi ha escrita d’aquest col·lectiu data de l’any 1705. El seu inici era senzillament acompanyar les vetlles que es feien a la Basílica de Santa Maria, immersos en una època barroca on tot es guarnia i es recarregava en excés. Precisament en aquesta època és quan comença la tradició de sortir vestits d’armats, simulant fent guàrdia. El mataroní Joan Rovira coneix de primera mà el que és ficar-se en la pell d’un soldat romà. Enguany farà 37 anys que hi desfila i més de 20 que ho fa com a cap de timbals.
Des de llavors, Rovira no ha fallat cap any i cada Setmana Santa surt en processó amb les mateixes ganes i il·lusió que el primer dia. “Mai hem pretès ser una imitació exacta dels romans de l’època, els vestits, les cuirasses i els escuts han anat evolucionant amb el temps”, recorda. El grup ja fa un parell de mesos que assaja per al seu gran dia, el Dijous Sant.
Què et va portar a ser un armat?
El meu pare ja formava part dels armats i jo ja vaig néixer i créixer en aquest ambient. Vaig començar quan només tenia 12 anys i des de llavors no he fallat cap any. Quan en tenia 18 o 20 anys era una mica estrany perquè cap amic meu n’era i tots em preguntaven què hi feia, allà.
Com recordes els inicis?
La meva estada als armats comença l’any 1981, quan aquests tornen després de la prohibició de l’any 1969. Llavors, però, tot el grup d’armats de Mataró comencen a desfilar a Sant Andreu de Llavaneres, que de seguida s’omple de mataronins que venien a veure’ns en processó. La gent ens demanava que anéssim a Mataró i de mica en mica ens vam anar introduint aquí.
Com heu evolucionat?
Sobretot hem augmentat el número de gent. Va haver-hi un moment que vam arribar a sortir 100 armats , ara estem en més de 70. Hem evolucionat també en petits moviments, però és quelcom molt tradicional i moure qualsevol cosa costa molt.
Aneu a totes es trobades d’armats.
Sí, amb l’objectiu senzillament de passar-s’ho bé. Imagina’t 1.000 persones juntes vestides d’armat! Normalment anem desfilant pels carrers del poble i sempre hi ha un lloc on cada grup pacta uns minuts per fer el lluïment. L’ambient és molt maco.
Les desfilades dels Armats són patrimoni de la ciutat. Orgullós?
Estic molt satisfet del que fem, a mi la gent ja em coneix després de tants anys amb la mateixa barba. Quan una cosa agrada als nens sempre triomfa i, en aquest cas, als infants els hi encanten els armats i es queden embadalits quan ens veuen passar. D’altra banda, fem una cosa que és de Mataró de tota la vida, desfilem amb serietat i ens ho prenem amb formalitat. Això crec que la gent ho nota i és el que agrada.