Enric Marco, supervivent d'un camp de concentració nazi i membre de l'Amical Mathausen, va descriure ahir al vespre bona part de l'horror de la II Guerra Mundial en l'acte organitzat per Òmnim Cultural en record de l'assassinat de Lluís Companys. L'entitat cultural, com cada any, va organitzar una xerrada destinada a recuperar la memòria històrica per a recordar el president de la Generalitat assassinat el 1940. Marco va explicar al públic del Saló de Plens de l'Ajuntament les seves vivències al camp de Flossenbürg i va fer un petit repàs sobre alguns camps de concentració existents actualment.
Marco, després de lluitar en la columna Durruti en la Guerra Civil, va exiliar-se a França. Vva ser detingut per la Gestapo el 1942 quan lluitava en la resistència francesa i empresonat amb d'altres republicans espanyols al camp de concentració de Flossenbürg, d'on no en va sortir fins a l'alliberament dels camps de concentració i la concessió d'asil polític per part del govern francès l'any 1945. Marco va recordar les dificultats patides pels republicans al final de la II Guerra Mundial, degut al manteniment a Espanya del règim franquista. Això els va portar, ja durant la guerra, a ser considerats apàtrides i a dur cosit un triangle blau que així els identificava i, més tard, a no poder tornar al seu país d'origen. Fa 59 anys, en el moment de l'alliberament dels camps de concentració, tothom va tenir un govern que els va ajudar, excepte els espanyols, que érem apàtrides, va recordar.
Marco va narrar de forma detallada tot tipus de tortures i humiliacions a les que sotmetia el règim nazi als empresonats. Marco va recordar que hi havia moltes empreses alemanyes que van donar suport econòmic i polític al règim de Hitler i va negar la possibilitat que la població alemanya desconegués el què passava dins els camps: Com no s'havia de saber què passava amb el fum que hi havia, les olors que feien i els corbs que volaven prop d'allà? va preguntar-se.
Va recordar que fets com aquells no havien succeït només a l'Alemanya nazi sinó que a molts altres llocs també hi havia botxins i va citar l'assassinat de Salvador Puig Antich. Marco va voler recordar que encara avui hi ha camps de concentració a diferents països i que aquests no són fets únicament pertanyents al passat. Potser que comencem a parlar dels altres camps de concentració, perquè els meus es van quedar a Alemanya fa 59 anys, va dir, i va citar els casos de Kosovo, Chiapas, Ruanda, Etiòpia, Palestina (on els jueus han oblidat el que ells van passar), Guantánamo, l'Iraq o Afganistan com els camps de concentració actuals.
Cap al final de la xerrada, Marco va lamentar els brots de violència xenòfoba que es produeixen de tant en tant a algunes poblacions catalanes. Per a combatre aquests grups de mentalitat neonazi, va apostar per un major coneixement de la història per part de la societat, especialment el jovent.
Marco va criticar durament la iniciativa del govern central de fer desfilar conjuntament un antic membre de la Divisió Leclerc amb un de la División Azul durant la celebració de la Hispanitat. Quan el govern socialista va retirar les tropes d'Iraq vaig dir als meus companys que Espanya era un exemple, però no m'hauria esperat mai veure coses com les que he vist aquests dies a la televisió: veure desfilar un home de la División Azul amb un símbol nazi a la corbata, va lamentar, tot recordant que els membres de la División Azul feien un jurament de fidelitat a Hitler abans de marxar cap al front rús.
L'ajuntament recorda Companys
D'altra banda, l'Ajuntament de Mataró se sumarà als actes en memòria de Lluís Companys aquest divendres dia 15 d'octubre, amb la tradicional ofrena floral davant el monument commemoratiu que hi ha a l'avinguda Lluís Companys. L'alcalde, Joan Antoni Baron, presidirà aquest acte que tindrà lloc a les set de la tarda. Després, actuarà la coral de l'IES Alexandre Satorras.
La secció local d'ERC, per la seva banda, també ha organitzat un acte en memòria del president Companys, que pertanyia a aquesta formació política. Aquest mateix divendres, a 3/4 de vuit del matí, es faran unes salves en el seu honor a davant de l'Ajuntament. A la tarda, ERC farà la seva pròpia ofrena floral a 3/4 de set de la tarda, just abans de l'ofrena institucional.
