El mataroní Ramon Morales signa l'article 'Ens ha deixat en 'Musta', un dels joves indomables antifranquistes'

Ramon Morales

Ens ha deixat en 'Musta', un dels joves indomables antifranquistes

Ramon Morales evoca la figura de Joaquín Sánchez Martínez, més conegut per MUSTA, ciutadà de Mataró represaliat del franquisme mort recentment.

Ha traspassat recentment Joaquín Sánchez Martínez, més conegut per MUSTA, un dels primers joves que, amb Miquel Torner Roca, també finat l’octubre de 2021, van ser detinguts l’octubre de 1967 per la policia. Van ser acusats de ser autors materials  de la impressió d’una octaveta al Centre Social de Cirera. Es tractava d’una convocatòria d’abast estatal i es feia una crida a la concentració de la Plaça Santa Anna per tal d’acudir en manifestació al sindicat franquista, l’antiga CNS, ubicada a la Riera, una mica més avall de l’Ajuntament de Mataró. Tots dos eren menors d’edat. Acabat l’acte van ser detingudes onze persones, acusats de pertinença clandestina a Comissions Obreres.

Es tractava de la primera mobilització important després de la fundació de la Coordinadora Sindical de CCOO a la parròquia de Sant Simó l’1 de maig de 1967. La policia ja tenia en el seu punt de mira els càrrecs sindicals que van pronunciar discursos per la llibertat sindical, per demanar augments salarials, pel dret de reunió i per la jornada laboral de vuit hores. La policia franquista tractava d’escapçar el sindicalisme de nova planta on convergien comunistes, veterans cenetistes i joves cristians. Comptaven també amb la complicitat d’alguns capellans de Mataró que els permetien reunir-se a les parròquies respectives.

Les condemnes van ser dures, acusats de reunió il·legal i associació il·lícita. Els menors d’edat es van lliurar de la presó, però no pas de la multa. El judici es va celebrar al Tribunal d’Ordre Públic a Madrid, gairebé coincidint amb la proclamació de l’estat d’excepció de gener de 1969.

Font: Arxiu personal de Juan Abril Abril. Judici al TOP de Madrid, gener 1969

Miquel Torner Roca, a la primera fila, entre Pep Riera, que seria secretari general de la Unió de Pagesos, i José Luis López Bulla, que seria secretari general de CCOO. Joaquín Sánchez Martínez (Musta), darrera de López Bulla, saludant a càmera.

    Vaig conèixer al «Musta» l’any 1965 mentre fèiem un treball extra que realitzàvem els dissabtes i diumenges repartint vi amb un fill d’un guàrdia civil retirat, que era confident de la policia. Després entraríem més en contacte quan el «Musta» ingressà a la Joventut Comunista de Catalunya. Ell era tres anys més gran que jo i lluïa una melena de les d’abans. Per aquest motiu el fill del guàrdia civil el va insultar de «maricón», «guarra». «Musta» no es va acovardir i li va plantar cara.  Aquella actitud va fer que ens féssim amics i camarades de militància política.

     Joaquín Sánchez Martínez, va néixer el 29 d’abril de 1948 a Albarán, Múrcia. Vivia al carrer de la Muntanya, a Cirera, un barri típic d’autoconstrucció d’aquella època i un dels bressols d’organització comunitària i veïnal. Als catorze anys va treballar en la Cooperativa de patates del Maresme on va patir un greu accident laboral amb una màquina d’envasar i que li impossibilità la mà esquerra de per vida. Després va treballar de teixidor en una empresa tèxtil. L’apel·latiu «Musta» li ve de que sovint cantava una cançó famosa que també interpretava José Guardiola: Es Mustafá, es Mustafá, las chicas guapas que hay por acá...

     La segona detenció de Joaquín Sánchez, «Musta», es va produir a finals de desembre de 1968 en una altra manifestació per protestar contra la detenció de José Luis López Bulla, on va denunciar la manca de llibertat el dia 10 de desembre a la sala d’acte de la Caixa Laietana on se celebrava una conferència dedicada precisament a la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU. En aquella ocasió van ser detinguts Pedro Alfonso Barrena Ruiz, Joaquín Sánchez Martínez («Musta»), Francisco Herrera e Ignacio Pérez. Tots quatre serien condemnats pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), l’abril de 1970 a un any de presó, acusats de propaganda il·legal i associació il·lícita.

     En la detenció massiva durant l’estat d’excepció de gener de 1969, vam ser empresonats tretze persones arrel d’una manifestació que vam convocar les Comissions Obreres Juvenils i de la Joventut Comunista de Catalunya davant l’Escola de Formació Professional Miquel Biada. Protestàvem contra l’estat d’excepció i per l’ensenyament gratuït. El «Musta» també fou detingut.

     Vam estar junts en la sisena galeria per a menors de 21 anys a la presó Model. Ell estava reclòs a la primera planta per ser reincident, i Manuel López Rodríguez i Antonio García Castillo (més conegut com «Antoñito el pestiñero» pel negoci precari del seu pare) i jo a la segona planta, a la cel·la número 172. Tot i així ens trobàvem a les hores de pati i manteníem una estreta relació. Ell, però, preferia mantenir-se bé físicament doncs era aficionat al rugbi i a la pilota basca, encara que li sagnés la mà a causa dels cops.

     Joaquín va patir dues condemnes del franquista Tribunal d’Ordre Públic a l’edat de 22 anys. La primera, a sis mesos, i l’altra, d’un any. Ambdues a la presó Model de Barcelona. Ambdues per propaganda il·legal i associació il·lícita, per pertànyer a CC.OO i a la Joventut Comunista. La condemna es va efectiva a Madrid el 4 d’abril de 1970.

     Més tard va treballar de conserge a l’Escola de Formació Professional Miquel Biada, gràcies a la cordialitat de Miquel Reniu, director del centre en aquella època. Va residir a Rocafonda i va esposar-se amb Ana Gómez. Va quedar vidu el 1989, la qual cosa li va suposar un difícil tràngol que mai no va superar tot i que havia de tirar endavant amb les seves tres filles, Rosana, Sònia i Joaquin de 9, 7 i 5 anys, respectivament. Inquiet de mena, en els seus darrers anys va organitzar un continu de campionats de dominó en campionats de Catalunya, assolint diversos trofeus.

Afectat d’una greu malaltia pulmonar, que rossegava des de feia més de quatre anys, va traspassar el 21 de setembre d’enguany.

     Amic i company «Musta», o «Mustang», com també t’agradava dir-te en referència al cavall salvatge del cap dels apatxes -Gerónimo-..., que la terra et sigui lleu.

 

Mataró, 28 d’octubre de 2024.

Ramón Morales Morago

Condemnat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP) a 13 anys de presó per rebel·lia. Membre de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i, des del 2002, fundador del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.

 

Etiquetes: