Clàudia Dubé ha entomat el repte de convertir-se el proper 27 de juliol en la primera directora de la Missa de les Santes que serà molt especial, i no només per aquesta estrena. Retorna el cor popular i obert, respectant l’essència que sigui ‘el poble’ qui canta aquesta missa operística única, patrimoni de la ciutat.
Assageu a contrarellotge, amb poc temps. S’estarà a punt pel dia que toca?
Estem treballant molt, amb assajos molt intensos des del 14 de juny. Ens queda molta feina per fer però estem molt animats, molt contents i emocionats per tornar fer la Missa com fa tres anys que no es pot fer.
Què suposa ser-ne la primera directora dona?
Un repte a nivell musical i artístic com a directora. És una obra sacra grossa, amb un gran cor, orquestra simfònica i solista. Això per un director sempre és un repte a la nostra carrera. Entenc la importància de ser la primera dona i la comparteixo i per això sento una gran responsabilitat i agraeixo l’òportunitat.
El món dels directors està molt masculinitzat?
Encara és novetat que hi hagi dones directores. Arrel de la pandèmia s’han vist nous projectes amb directores i més repertori de dones compositores, però sí, encara som notícia.
Un moment d'un assaig, amb Dubé dirigint. Foto: R. Gallofré
D’aquestes primeres setmanes d’assajos, què t’ha sorprès més?
La missa la coneixia i coneixia que el gran gruix del cor ja l’havien cantat. Tots estàvem a l’expectativa de com aniria després de dos anys però m’ha sorprès positivament que els cantaires parteixen d’una bona base. Cal treballar, però la sensació és molt bona tant a nivell artístic i musical com també de motivació i entusiasme Al final de cada assaig s’aplaudeix!. No m’havia passat mai. És l’orgull de tots els cantaires de tornar a fer una missa com a la normalitat d’abans.
Quines diferències hi ha amb un cor estable o fins i tot professional?
Quan tens un cor estable, el director i el cantaire s’intueixen. Saps perfectament com reaccionen i t’interpreten fins i tot la cara. Em passa amb alguns cantaires de la Missa que ja conec del Cor Madrigalista i la Perla. El cor professional té més bagatge que fa que els assajos serien més ràpids pero per altra banda aquí a la Missa qui canta és el poble. Partim d’una base de coneixement d’anys però també és la gràcia que hi hagi gent que potser no sàpiga música però que la puguin cantar amb coneixement i se simula l’assaig d’un cor professional.
El cor popular escalfant la veu ja a lloc, a l'altar del Roser. Foto. R. Gallofré
Què ha de fer Mataró per creure’s i difondre més la Missa?
S’ha de fer un canvi de normalitat per obrir-la. No n’hi ha prou que amb un sector la coneixi, només per tradició. Falta obrir-la a noves generacions i cal un pensament de com podem obrir-la al poble jove i fer-los partícips. Estic pensant a nivell educatiu, d’instituts, d’escoles de música. Se l’ha de conèixer més.
Sempre es parla del miracle de les Santes, que fa que la Missa vagi bé. Farà falta?
Intentarem que no faci falta. Treballem molt, però sempre va bé tenir aquesta mà divina...