Afers com Xerinola, el cas Cernuda o la factura dels armats han donat imatge de poca transparència. Què s’ha fet malament?
Caldria preguntar quins interessos hi ha hagut perquè el govern donés aquesta imatge. El cas dels Armats és d’una transparència absoluta, hem seguit el procediment habitual: una entitat vol fer una activitat extraordinària, no està en període de subvencions i ens demana ajuda. Ho acabem de fer amb entitats esportives, per què no ha sortit a la premsa? Senzillament, perquè no hi va anar l’alcalde. Aquí la qüestió és que l’alcalde va viatjar a Roma amb els Armats. I després, la factura va sortir a la comissió informativa, on toca. On és la manca de transparència?
Algunes coses s’han de forma estranya, com el manifest veïnal.
De forma estranya, res. Informes jurídics van apuntar que es va fer el que s’havia de fer, que el procediment va ser l’habitual, tal i com fem en centenars d’ocasions sense polèmica.
No es recorda un any amb tant protagonisme del Secretari.
Es demana que es justifiquin jurídicament si les coses s’han fet correctament, i això ho ha de fer el Secretari. Abans no es feien aquestes coses... són polèmiques interessades.
Atribueix la crispació a l’oposició o hi ha part de responsabilitat del govern per no saber-se explicar?
Explicar què? Hem d’anar als mitjans a explicar que hem aprovat una factura o hem entrat un document a registre?
En anys anteriors aquestes polèmiques no es produïen.
El govern ha fet el que venia fent sempre sense polèmiques. Alguna cosa ha canviat. És l’actitud del govern? No, perquè fem el que fèiem abans, però ara interessa aquesta polèmica. Potser haurien d’adreçar la pregunta als que l’han generat.
Però la situació afecta al Govern, ja que es pot posar en qüestió la seva imatge, i també la del secretari.
Igual aquest era l’objectiu.
Hi ha una campanya de desacreditació per part de l’oposició?
Jo no diria desacreditació, però sí de desgast. Amb tot aquest soroll, s’intenta distreure l’opinió pública respecte a la feina del govern. Aquest també és el joc de l’oposició. No ho critico, però no ens hi havíem trobat mai. És cert que hem comès errors. En el cas del Casal Xerinola, potser podríem acceptar que ens vam precipitar. Però en la resta de casos, hem demostrat per via jurídica que hem fet bé les coses.
En el ple d’investidura va fer un discurs de mà oberta vers l’oposició. Crea ara que el consens és possible?
No posaria tots els grups de l’oposició en el mateix sac. Generar confiances és complicat, requereix molta paciència i la confiança es pot trencar molt fàcilment. El clima entre govern i oposició no és igual amb tots els caps dels grups, i és cert que podria millorar. Temes importants com el Pla de Nova Ciutadania o el Front Marítim els hem endarrerit per arribar al consens, però l’acord al 100% amb l’oposició és molt difícil.
Les relacions amb CiU són tenses. És un problema de fons o de forma?
Hi ha discrepàncies de fons en algunes coses força evidents, també amb el PP i la CUP. A vegades les sintonies personals són més fàcils o més complicades d’assolir.
L’estil de fer política de Joan Mora (CiU) us genera un cert rebuig que dificulta encara més la relació.
Podria ser. Són estils molt diferents de fer política. Quan se m’acusa de manca de transparència, em genera perplexitat. Quan parlo amb altres alcaldes i els explico les coses que fem a Mataró, em pregunten per què donem tantes facilitats a l’oposició. L’accés a la informació a Mataró no té comparació amb altres consistoris. Un altre alcalde no deixava ni que l’oposició fes fotocòpies dels pressupostos.
Tantes enganxades amb l’oposició han acabat distraient el Govern?
Aquesta pot haver estat la intenció, però hem tingut molt clar quin era el nostre paper, les coses que volíem fer, les prioritats, i el joc que podia tenir l’oposició en cada tema. El balanç del treball realitzat és molt satisfactori.
Continua llegint l'entrevista
-