Llegir sobre la mort no és, a priori, el que més de gust ve. Ni sentir-ne parlar. Millor encara, esquivar-la, fer veure que no existeix, com si tard o d’hora no ens hagués de tocar a nosaltres ni als nostres éssers estimats. Per això, quan ens assabentem que el llibre que acaba de publicar el popular periodista mataroní Espartac Peran versa sobre aquest tema, s’arrufen les celles gairebé com un acte reflex. Uff, la mort... Però ben errats anem. Perquè ‘Tres desitjos abans de morir’ (La Campana) és, en realitat, un llibre “ple de vida”, tal i com explica el seu autor.
"Si el lector conclou que el llibre és un abocador de les meves penes, hauré fracassat"
Peran (Mataró, 1972), que acumula gairebé 30 anys de trajectòria en el món audiovisual fins a esdevenir un rostre i un nom (ben sonor) coneguts per tothom, s’endinsa per primer cop en una aventura literària que vol que s’entengui bé. “Fa 20 anys que em roda pel cap escriure aquest llibre, però si el lector conclou que és tan sols un abocador de les meves penes, serà un rotund fracàs”, relata. És cert que a ‘Tres desitjos abans de morir’ Peran hi explica diversos dols personals, des del germà que no va conèixer fins als seus pares morts massa joves, passant per la seva cosina morta en un accident durant una excursió. Dols que “ja han estat païts, i que permeten la reflexió personal, intentant ser el menys pedant possible; això no és un llibre d’autoajuda”, destaca el mataroní.
“A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula” arrenca el llibre. “Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fill. Era el meu germà gran. No el vaig conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués tota la vida”. Aquest és el punt de partida del llibre, un trampolí per parlar no pas de la mort, sinó de la vida. “La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida”, assegura tot seguit.
El periodista mataroní Espartac Peran. Foto: Xavi Torres-Bacchetta
"Parlar de la mort seria la millor manera de calmar la sacsejada, però no ho fem"
“La mort és un mon que ens espanta, només cal veure com fem les mil i una per evitar parlar-ne amb aquell amic o familiar que té una malaltia terminal, quan aquesta persona en realitat pot tenir moltes ganes de parlar-ne amb tu”, explica Peran. “Mort” és una paraula que fa molta por perquè, com diu l’autor, “mou moltes coses al nostre voltant”. “Parlar-ne seria la forma de calmar aquesta sacsejada, però no hi ha manera, generació rere generació segueix intentant tapar el tema, i la nostra més que mai”, afegeix. El periodista mataroní lamenta la pèrdua dels “rituals” a l’entorn de la defunció d’un ésser estimat. “Amb el pretext de la modernitat, creient-nos més savis que els nostres avis, ho anul·lem”, constata.
"La lliçó més important que extrec d'escriure és llibre és la urgència i l'obsessió per viure"
I què ha après Espartac Peran, sobre la mort i la vida, escrivint aquest llibre? “La lliçó més important és la urgència de viure, l’obsessió de viure, a partir de la consciència que això, tard o d’hora, s’acaba. Una obvietat en la que massa sovint no hi pensem, i que ens cal tenir present per sortir a menjar-se el món, fins a la darrera engruna, escurant cada racó i minut de la vida que és un regal”, afirma l’autor, que recomana “adonar-se d’aquestes coses abans que no sigui massa tard”.
Presentació a Plaça de Cuba
‘Tres desitjos abans de morir’ ja es pot trobar a totes les llibreries i Peran el presentarà a Mataró el proper dimecres 14 de setembre. Ho farà a les 19h en un acte al mercat de la plaça de Cuba, on el periodista hi té les seves arrels ja que la família hi tenia una parada de peix. L’acompanyarà la també escriptora mataronina Pilar González Agàpito i el periodista Eloi Vila, presentador del programa ‘Al cotxe’ de TV3 i autor de diverses novel·les.