El conflicte per les quotes d'importació de tèxtil de la Xina és una primera consequència de la liberalització del sector?
Si. Un cop va caure les quotes l'1 de gener, la Unió Europea i la Xina van arribar a un acord sobre les quotes d'importació. Però al mes d'abril o maig, aquestes quotes ja s'havien superat. Lògicament, la Unió Europea ha rebut pressions del Nord, on no tenen tèxtil i demanen que es deixin entrar els productes retinguts a l'aduana. Però els països del Sud, que és on hi ha la industria, han advertit que part del pacte s'esta incomplint. El que passat és que hi ha prendes que estan demanades i que tenen la llicència d'importació concedida abans del 12 de juny, i aquestes poden entrar; però la resta estan importades sense llicències, i s'han quedat clavades a les aduanes.
Aquesta situació afecta a tot el sector per igual?
A Asegema tenim associats que importen producte i altres que el fabriquen aquí, i per això resulta difícil dir si és beneficiós o no. El que sabem, és que es donen fenòmens com el que ha passat a Galícia, on els fabricants estan rebent un allau de comandes. El distribuidor se n'ha adonat que pot tenir problemes amb les prendes que havien de venir de la Xina i les fa fabricar corrents, perquè sinó se li desvestiran els punts de venta.
Aquesta situació pot crear una falsa il·lusió al sector?
Els productors d'aquí tenim la mili suficient per saber si això serà una cosa puntual o no, només veient quin tipus de prenda s'està demanant.
En quina situació es troba, doncs, el sector?
Es demostra una vegada més que les previsions que es van fer no van valorar el que podia passar. El mes de març ja es denunciava l'excés de llicències d'importació, ja es deia que no hi havia prou cames per posar-hi 123 milions de pantalons. Vam haver d'esperar al maig i a juny
Espero que a l'acord assolit sigui el suficientment coherent, sòlid i ben fet perquè la cosa es regularitzi. No hem d'oblidar que a mig termini, al 2008, tot això de les quotes desapareix. Estem en un espai transitori, en el qual tothom s'ha d'anar adaptant.
És bo pel tèxtil local que s'importi tant de la Xina?
No, evidentment. L'any 93 o 94, a Marrakesh, l'Organització Mundial del Comerç va arribar a un acord pel qual al 2005 s'acabarien les quotes. Tothom va quedar advertit, però hi va haver qui en va fer cas i qui no. Era previsible que la ma d'obra asiàtica seria molt més barata. Hi va haver qui es va escudar amb la distància, però avui en dia ja no hi ha distàncies; també hi havia qui deia que no arribarien, i ja són aquí; i qui deia que no sabrien treballar, però els europeus els hem ensenyat i els hem portat les fàbriques allà. Això es veia a venir. Ara el tèxtil d'aquí s'ha de reconduir com a sector, cada empresa ha de veure si el forat o possibilitats de mercat li són viables. Si el producte xinès ve cap aquí, el textil català s'haurà d'anar a vendre a un altre lloc, a Bulgària, Sudàfrica o Argentina
Així sembla molt fàcil adaptar-se
El problema que tenim a Mataró és el tamany de les empreses. No són gaire grans i tenen problemes per crear xarxes comercials potents i per vestir inversions d'una certa envergadura. Les empreses petites tenen el problema de no poder anar a importar a la Xina, perquè no tenen prou volum. Llavors es dóna un dilema irresoluble: el volum no els permet comprar a fora, la seva estructura interna no els permet fer un tipus de prenda per sobre del que ve importat i la xarxa comercial no es potent per anar a vendre. Aquests ara es pregunten: que faig?.
I què poden fer?
Intentar formar una xarxa comercial potent per vendre on hi hagi mercat, una estructura interna pensada per fer un article competitiu i sobretot, amb valor afegit.
Quin pot ser aquest valor afegit?
Per exemple, el disseny. Posar cinc cremalleres només és questió de cost, però segons com les posis tindran un valor o un altre. Els xinesos les posaran d'una manera i aquí les posarem d'una altra que potser agradaran més en un altre mercat.
Els límits a les importacions provocaran l'arribada de més xinesos?
No, perquè per molt barat que treballin, aquí tenim un nivell de vida, i fer una prenda aquí es mes car que fer-la allà. Per tant, és més fàcil importar-la. Com podem paliar la importació massiva? Un vaixell de la Xina aquí tarda un mes, i això cal afegir-li com a mínim un altre mes per confeccionar la roba. L'empresa d'aquí que sigui capaç de fer el producte en menys temps arribarà abans al distribuidor. També es pot fer un mostrari que canvii cada tres mesos, i que els xinesos no podran copiar a temps. Jo estic convençut que a Mataró quedarà tèxtil. Serà diferent, i potser més complicat, però continuarà existint.
Llegeix la secció 'Fil a l'agulla' de Josep Espígul a capgros.com
