El 9 de juliol de 2022 es va inaugurar la nova Biblioteca Popular. Se’ns va dir als mataronins que la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro s’havia integrat a la xarxa de biblioteques municipals. Però ens van enganyar: la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro no es va integrar a la xarxa sinó que es va desmantellar en el mateix moment que l’Ajuntament de Mataró obria una petita biblioteca, una «biblioteca local de proximitat», en realitat una biblioteca de fireta comparada amb la gran biblioteca que havia estat la Biblioteca Popular de la Caixa de Mataró. Ens han estafat.
La nova es va obrir amb 10.300 registres bibliogràfics, l’antiga en tenia 400.000 segons el «Conveni de col·laboració per a la incorporació de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro a la xarxa de biblioteques municipals de Mataró».
I què se n’ha fet de tots els llibres de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro? Doncs, s’estan llençant i regalant, i una bona part estan fent-se malbé florits, malmesos pels fongs en un soterrani. Ja se n’han endut furgonetes plenes la gent del Llibre Viu, de la Unió de Cooperadors o de l’Hospital de Mataró.
La Fundació Iluro i l’Ajuntament acaben de destruir la més ben dotada biblioteca popular de Catalunya i d’Espanya. I, a Mataró, ningú no se’n queixa. Ara s’acaba d’anunciar que una part dels fons especials que va retenir la Fundació Iluro –entre els quals hi ha la Col·lecció Mataró– seran en el futur traspassats a l’Arxiu Comarcal del Maresme, però el fons general de llibres de la biblioteca ha estat abandonat i dispersat.
I per qui està regida la Fundació Iluro? Com totes les fundacions, està regida per un patronat. Els seus patrons, els responsables d’aquest disbarat, són l’Ajuntament de Mataró, Òmnium Cultural Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Associació Sant Lluc per l’Art, el Foment Mataroní, el Centre Catòlic, i una persona física de reconegut prestigi elegida per aquestes entitats.
¿És possible que unes entitats patrones, que suposem que són serioses, hagin acordat això? Sembla impossible, però aquesta és la realitat.
A la destrucció de la biblioteca cal afegir un altre disbarat: acaben de desmantellar la millor sala d’actes de Mataró, la del carrer de Santa Teresa, cèntrica, amb còmodes butaques, bona acústica, una magnífica tribuna, sòl inclinat per millorar la visibilitat, pantalles per a projeccions... Les butaques, la tribuna i tot l’equipament de la sala ja s’han llençat a les escombraries, i el terra i el sostre han estat arrancats. La Fundació Iluro ha transformat aquesta gran sala de conferències, l’única de Mataró amb cara i ulls, en un local que s’està convertint en un gimnàs de gimnàstica acrobàtica.
No s’entén com les entitats patrones d’aquesta fundació estan permetent tants despropòsits als seus representants en el patronat.
Pere Tió i Casas