Diuen que aquest és “el govern de l’estètica i de la confusió”.
És un govern de l’estètica perquè no es cansa de parlar de mans esteses i de pactes que mai es concreten. Pura ‘performance’, després prenen totes les decisions de manera unilateral, malgrat ser només 8 regidors. És un govern que confon, perquè amb el seu discurs catastrofista acaba tancant portes a la ciutat.
Però la realitat mataronina és la que és.
No podem negar-la, però les declaracions de l’alcalde sobre la situació econòmica tiren terra sobre la ciutat. Això repercuteix directament en qüestions com la venda d’actius de Pumsa. Uns inversors oferien 7000 euros per llogar una nau de l’empresa pública. Després van llegir l’entrevista de Joan Mora a Capgròs, i van baixar l'oferta. L’operació es va acabar fent per 5000 euros. Estem en crisi, sí, però com a tantes altres ciutats.
Amb un deute molt major.
Evidentment que tenim un deute acumulat molt gran, però l’activitat econòmica també ha caigut molt per sota de la mitjana catalana. Som la ciutat de més de 50.000 habitants amb més aturats, tenim unes 15.000 persones a l’atur i unes 5000 sense cap prestació.
Aquest descens no està vinculat al deute acumulat?
No podem fer inversions potents, però tampoc atribuir tota la paràlisi al deute. L’Ajuntament no està a la ruïna, paga els seus deutes i als proveïdors. Però patim una crisi com no l’havíem viscut mai a la ciutat, i la davallada d’ingressos té repercussions importants.
Iniciativa deu ser corresponsable d’aquesta situació.
Mai hem defugit la responsabilitat que hem tingut com a membres del tripartit. Una altra cosa és considerar-nos culpables. Hi ha culpables directes d’aquesta crisi, com els que estan declarant al Parlament per haver enfonsat entitats bancàries. Nosaltres ens vam endeutar per fer projectes de ciutat. Fins que ens va enganxar la crisi.
Amb aquest panorama econòmic, què faríeu vosaltres des del govern?
Incentivar l’ocupació. A Granollers o El Prat de Llobregat els Ajuntaments han impulsats plans d’ocupació dotats amb 1 milió d’euros per estimular l’emprenedoria i l’economia social. Aquí ens gastem 300.000 euros en enderrocar el Club Nàutic, que pertocaria a la Generalitat, o 100.000 en una enquesta sobre la recollida de la brossa.
Però especifiqueu accions concretes...
Unió de Cooperadors té un projecte d’incubadora amb empreses que necessiten un microcrèdit per posar en marxa la seva idea de negoci. L’Ajuntament podria finançar aquestes idees. O impulsar plans d’inserció laboral per a majors de 45 anys. Per incentivar l’emprenedoria i l’ocupació no n’hi ha prou amb proclames, calen diners, partides pressupostàries.
I aquests diners d’on surten?
Evitant despeses innecessàries com els càrrecs de confiança. O que la Generalitat ens pagui els 10 milions d’euros que ens deu. Tindrem un pressupost de 115 milions d’euros, això ens dona marge de maniobra. Però establim què és prioritari. El govern no rebaixarà la partida dedicada a esports ni un euro. L’esport és important, però per nosaltres ho és més reduir la tensió social i vetllar per la cohesió a barris com Rocafonda. El govern prefereix enviar-hi més policia. Però els problemes del barri, amb un 40% d’atur i un 80% d’atur juvenil, no se solucionen amb més agents, sinó amb més programes socials.
Què vol dir cohesió social, com s’aconsegueix?
Amb menys declaracions i més polítiques socials potents en l’àmbit de la formació i la inserció laboral, amb programes d’acompanyament als infants i joves que deixen l’escola, amb educadors socials que fomentin la convivència al carrer, perseguint els delinqüents que tothom sap qui són, però no muntant espectacles policials de cara a la galeria. No pot ser que d’un dia per l’altre apareguin un munt d’inspectors i iniciïn ràtzies als locutoris. Una actitud pedagògica ajuda molt més que no pas una de repressora.
Molt de discurs de convivència però PxC treu tres regidors.
El feixisme s’obre camí arreu d’Europa, i també a Mataró. No el podem subestimar, és molt perillós i té un discurs basat en l’odi. El seu argument és molt senzill: “el que et falta a tu, t’ho roba qui ve de fora”. Cal contrarestar-ho amb un discurs molt reflexiu, que no entén de proclames simplistes. Els problemes complexos requereixen solucions complexes, reflexives. La culpa no és del veí, sinó del sistema capitalista, de la manca de redistribució de la riquesa i de progressivitat fiscal. Però com resumeixes tot això en una frase...
I llavors, què fem?
Reclamem la unitat de tots els partits democràtics contra aquells que no estan a favor de la cohesió social i de la convivència, per poder actuar amb una sola veu i combatre el discurs feixista de PxC. És un partit que vol eliminar tot allò que no li agrada. Comença amb els immigrants, però si guanya més regidors en els propers anys i se senten amb força, voldrà anar molt més enllà. Cal unir forces contra l’enemic de tots els ciutadans de Mataró.
-