Assegut amb un llibre entre les mans, el silenci propi de la biblioteca Pompeu Fabra contrasta amb el tarannà xerraire i animat del candidat d’ICV-EiuA, Esteve Martínez. Amb una llarga trajectòria sindicalista al seu darrera, Martínez té els peus ben posats a terra i molt a prop dels problemes de la classe treballadora que coneix molt bé gràcies a la seva responsabilitat com a delegat sindical de CCOO, que desenvolupa a la Caixa Laietana. Però el candidat ecosocialista és també un home de lletres, un “cultureta” que estudia Humanitats a la UOC, apassionat per la literatura i el cinema, escriptor aficionat i participant actiu a cinefòrums. En aquestes sessions de cinefòrums Martínez fa gala de bon conversador i deixa palès el seu caràcter dialogant. I aquest és el valor que presenta com a principal aval per a la seva candidatura. Martínez va agafar les regnes de la formació ecosocialista en un moment complicat, després d’una desfeta electoral i amb una forta crisi interna. Li va espantar el repte? “Espantar no, perquè ja tinc una edat en què no m’espanten les coses”, respon Martínez, que n’ha fet cinquanta. “Però era una responsabilitat molt gran”, afegeix sense voler entrar massa a valorar la situació en què es va trobar el partit. “Lo hecho, hecho está”, diu el candidat, que prefereix parlar de la gent nova que s’ha incorporat a la formació en el darrer any i mig. Gent com el president local Sergi Morales o com ell mateix, que han entès “que calia passar pàgina”. “Si alguna virtut tinc jo i té en Sergi és la capacitat d’empatia amb la gent. Vinc d’una tradició dialogant i de bon rotllo amb la gent”. I així, amb diàleg i bon rotllo, s’ha anat reconstruint la coalició ICV-EuiA. Hem situat les persones als centres dels projectes, independentment d’on vingués cadascú”, explica Martínez, insistint en la renovació que ha experimentat el partit.
Martínez reconeix que no s’ha acabat de visualitzar l’obra de govern dels ecosocialistes en el sí del tripartit municipal. “Tenim dues regidores enfront els onze del PSC”, es defensa, admetent també que “en determinats moments ens ha faltat marcar una mica de perfil”. Es justifica explicant que quan un partit signa un pacte de govern “deixes coses a fora i pot semblar que hi has renunciat. Però ho fas en benefici de la governabilitat”. “Hem estat lleials perquè sinó, ens hauríem estat barallant cada dos per tres”, continua Martínez abans d’enumerar els projectes en els quals la seva formació sí que hi ha deixat impresa la seva marca: la creació de l’escola Municipal de Música i del centre d’educació permanent de les Tres Roques, i també els processos participatius per definir els usos de la zona de Triangle-Molins o l’oposició als laterals de la C32. Dos temes, la participació i la Ronda de Mataró, que se situen com a eixos centrals de la campanya ecosocialista juntament amb la defensa de les polítiques de benestar social i de l’economia sostenible. L’oposició al projecte de la Ronda, ja ha avançat Martínez, serà la condició sine qua non per pactar amb el PSC, l’única alternativa possible per formar govern. ICV-EuiA és, en el tema dels pactes postelectorals, el partit que ho té més clar. “Tal i com estan les coses a nivell autonòmic, amb una dreta que cada dia ens colla més i ho retalla tot, només ens plantegem aliances amb partits d’esquerres i seran aliances que exigiran molt en l’àmbit social i en les inversions que tinguin a veure amb economies socials i energies renovables”. “Ara hem de garantir que les polítiques de benestar socials i de defensa dels més febles no es dilueixin, perquè si la gent es queda en el camí, no ens en sortirem”, reflexiona un Martínez que s’encén quan toca el tema dels drets socials. Amb la conjuntura actual i els condicionants que planteja ICV-EuiA, considera possible repetir el tripartit que ha governat Mataró els darrers quatre anys? “Depèn de moltes coses. Però a Mataró el tripartit no és comparable a fórmules estranyes i ha funcionant força bé”, valora el candidat roig i verd, que té clar que ICV vol una ciutat d’esquerres, “això està claríssim”. “Posarem el nostre programa sobre la taula i serem exigents. Si el PSC no està per la labor, passarem a l’oposició sense cap problema”, conclou.
Martínez s’ha agafat vacances a la feina per poder entregar-se a fons a la campanya electoral. Tot i la seva experiència sindical, aquesta és la primera vegada que entra de ple en la política municipal: “m’estic preparant mentalment, però hi ajuda el fet de tenir al costat gent amb experiència com la Conxita Calvo (regidora i 2 de la llista) o en Miquel Ponce (número 3)”.Assegura que la seva nova responsabilitat el fa anar “més cansat” però ho porta bé sobretot a nivell familiar: “la meva dona i els meus fills són els meus fans i em fan campanya. Si no fós així, seria insuportable”. El salt de Martínez a la política ha estat també ben rebut en el seu entorn més proper: “la gent que em coneix sap com soc i estan contens, i en un moment en què la política està en retrocés, que la gent et recolzi dóna molta moral”.
-